Després de més de dues dècades de reivindicacions constants, pancartes, reunions i promeses incomplertes, veïns de Sabadell i, en concret, membres de la Plataforma de la Residència Pública ha viscut un moment històric: la col·locació de la primera pedra de la seva primera residència pública per a gent gran. Un acte carregat de simbolisme per als veïns que, organitzats en la Plataforma per la Residència Pública –formada per entitats de barris com Campoamor, Espronceda, les Termes o la Creu de Barberà, així com el Grup de Jubilats de Pensionistes del Sector Sud, dels avis de Campoamor, dels avis de la Creu de Barberà– han estat motor de la conquesta de l’equipament.
“És una victòria, però no és suficient”, alerta Fernando Francisco Méndez, un dels rostres més veterans de la lluita. La seva mirada, com la d’altres membres de la plataforma, es manté crítica. “Les 80 places públiques que oferirà aquest nou equipament no resolen la manca estructural de places a una ciutat de més de 220.000 habitants”, assenyala també Celia Gargallo. Tots dos coincideixen: és un inici, però encara queda camí per recórrer.
Celebren, però, que la residència sigui finançada per la Generalitat –malgrat que els fons són europeus— i no pas per l’Ajuntament de Sabadell, com s’havia plantejat anys enrere. La Plataforma, ha estat un actor clau en aquest procés. Ana López, una de les portaveus, ho ha resumit amb emoció durant l’acte de col·locació de la primera pedra: “Aquest moment és el resultat d’un llarg camí, un camí de 25 anys. Vam unir-nos per defensar els interessos del veïnat i la pressió popular va fer que els polítics prenguessin decisions”. López ha recordat els esforços col·lectius, les cessions de terrenys, les múltiples visites institucionals, i també va tenir paraules per als companys que van lluitar i ja no hi són. “Cal destacar l’esforç i la constància pels que van apostar pel projecte i ja no estan amb nosaltres”, ha dit, abans de llegir els noms d’alguns dels referents d’aquesta lluita veïnal.
Tot i la celebració, la Plataforma insisteix: cal seguir. Reclamen que es compleixi el compromís de fa dues dècades, que incloïa una segona residència a Can Llong. “Quan marxi el fum dels coets de la nova residència, veurem que estem anys llum de ciutats similars”, va dir Méndez. La comparació amb altres municipis de mida similar és una constant en el discurs veïnal: “Hem d’estar al nivell de la resta de municipis de Catalunya”, afegeix Gargallo.
La reivindicació, avui, ja no només passa per l’edifici en si. La Plataforma té clar que caldrà seguir de prop la gestió del nou equipament, la dotació de recursos i personal, i fins i tot el model d’atenció a la gent gran. “Una cosa és el maó, i una altra, igual o més important, és com es gestiona, com s’atén i com es garanteix un servei digne”, recordava López.
