Set entitats relacionades amb el sector immobiliari (entre les quals el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província o l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya) han presentat al·legacions a la resolució del Govern que proposa controlar els preus dels lloguers a 140 municipis catalans pel fet d’estar en zones de mercat residencial tens. La mesura afecta el territori on viu el 80,6% de la població del país, afirmen les entitats. Les al·legacions se centren, principalment, en un suposat incompliment del procediment que estableix la Llei de l’habitatge espanyola. Entre d’altres, els denunciants subratllen que la resolució no conté memòria justificativa per a cap dels 140 municipis.
Un altre dels punts que genera controvèrsia en la resolució del Govern és la falta d’un pla específic amb les mesures necessàries per corregir el desequilibri entre l’oferta i la demanda, tal com recull, segons manifesten els denunciants, la Llei de l’habitatge estatal.
En aquest sentit, les entitats subratllen que el propòsit de la declaració de mercat tens “no és, en si mateix, controlar els preus dels lloguers, sinó orientar les actuacions públiques en matèria d’habitatge”. Per tant, afegeixen, el pla específic “ha de ser un element integrat” de la declaració de zona de mercat tens “i indispensable per declarar” que un territori s’adiu a aquest escenari.
D’altra banda, la resolució de la Generalitat estableix que el sistema d’índex de preus de referència a aplicar a Catalunya a les zones de mercat tens és l’elaborat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Això, afirmen les entitats, és un error “greu” de la resolució, ja que la Llei de l’habitatge estatal recull “de manera molt clara” que l’índex de preus que s’ha d’utilitzar ha de ser l’elaborat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Les entitats immobiliàries també discrepen dels requisits que utilitza el Govern per determinar quines zones es poden considerar com de mercat tens. La tria d’indicadors que fa l’executiu, afirmen, és “esbiaixada” i “no correspon” a la definició que fa la Llei de l’habitatge estatal.
També s’al·lega que l’acord de declaració de zona de mercat tens de 140 municipis s’ha fet sense haver consultat ni informat els ajuntaments de les localitats, fet que “vulnera el principi d’autonomia local” que estableix la Constitució.
Manca d’habitatges de protecció oficial
Les entitats del sector immobiliari, en paral·lel a les al·legacions presentades, reconeixen l’existència de desequilibris “creixents” entre l’oferta i la demanda d’habitatge a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a grans ciutats.
Entenen, però, que el control de preus del lloguer no és una “solució òptima”, i subratllen que un dels problemes principals és que l’Administració “no ha produït habitatges de protecció oficial”. Segons les seves xifres, entre el 60 i el 80% dels habitatges d’aquest tipus han estat impulsats per promotors privats.
A més, asseguren que durant el període de gener del 2014 a abril del 2023 a Catalunya “només s’han qualificat 1.883 habitatges de protecció pública en règim de lloguer”, dels quals l’Institut Català del Sòl (Incasòl) “només n’ha iniciat un 30%”.
