Cada dia que passa, m’adono que realment vivim en un estat de xoc. Exemples:
El president Zapatero ens imposa unes mesures antisocials, que ell defensava com a bàsiques en el seu programa electoral. Ara, però, està intervingut per la Unió Europea i per Barack Obama.
Els pensionistes nerviosos, amb tota la raó, alguns no entenen res i d´altres alguna cosa, però amb la por al cos.
El president del Banc Europeo diu que vivim pitjor que després de la I Guerra Mundial.
A Barcelona l’alcalde Hereu fa una consulta que costa tres milions d’euros, té una participació del 12% i els votants volen la Diagonal de sempre.
A Sabadell els del 30-M organitzen una consulta, que dura tot un mes per por al ridícul de participació en una ciutat com la nostra.
A Sabadell, obres a tort i a dret. Aquí tots hem de dir ‘amén’ i no ens demanen si les volem, saben que tenen els vots assegurats allà on fan les obres.
Un diari de tirada nacional publica una enquesta que dóna guanyadora CiU per golejada, i no surten ni el senyor Anglada, ni Ciutadans, ni el senyor Laporta.
Sóc advocat i ara estic estressat de tantes preguntes que em fan: ¿ens treuran les pen-
sions?, ¿ens prendran els estalvis que tenim a bancs i caixes?… Vivim en una situació d’estrés per la forma en què ens fan viure, ens informen i ens manipulen… i alguns fins i tot s’ho creuen. El Govern no informa bé, ni el de l’Estat’ ni l’autonòmic. I així, vivim en ple desconcert.
