Degut a uns incidents que no vénen al cas, vaig demanar el número de placa d’un agent de la Guàrdia Urbana de Lleida. I no només no se’m va facilitar, sinó que, al cap de 6 mesos, rebo una denúncia. Per no estar conforme amb l’acusació, intento recórrer-la aportant un parell de documents que corroboren la meva versió. Tot i així sembla no només és insuficient, sinó sembla no tenir cap efecte. Posteriorment m’assabento que el millor que puc fer és pagar-la ja que no aconseguiré res més que retardar la resolució, augmentant així els interessos de demora.
Arribats en aquest punt, m’adono de que no tinc cap via per defensar els meus interessos. M’adono que si un agent de la Guàrdia Urbana vol posar-te una denúncia no necessita res més que el teu DNI. M’adono de la facilitat amb què un ajuntament pot autofinançar-se en moment de vaques magres. M’adono que aquest, tot i autoanomenar-se país desenvo-lupat, a vegades sembla sub-desenvolupat.
El meu és un incident puntual, que sembla no tenir importància. Precisament és aquest el punt important. Trobem aquests fets tan insignificants que no els hi dediquem atenció, ho valorem com un esdeveniment més del dia a dia. Penso que hem de reaccionar als petits detalls ja que és el seu conjunt el que defineix una societat i la fa evolucionar. Actualment el país es troba en una situació complicada, però potser no hem fet res per evitar-la, potser cadascú de nosaltres ha posat
un granet que finalment ha fet desequilibrar la balança.
