La Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU reconeix el dret a la vida i a la seguretat de totes les persones. També és el dret a escapar de la mort. Avui al món milions de persones fugen dels seus respectius països: escapen de morir, del risc de morir assassinats a guerres civils o per dictadures criminals. Escapen per ser d’una religió diferent, per pensar diferent, per ser dona, per tenir determinada orientació sexual, per ser d’un determinat grup ètnic, etc. Aquest és un dels principals elements de fons en la gent que arriba aquestes setmanes a les costes de Sícilia i de Lampedusa des del nord d’Àfrica, principalment des de Líbia.
A vegades passen coses que escandalitzen Europa, com quan naufraga un vaixell ple de persones i en moren centenars. La majoria eren persones que buscaven refugi a Europa, fugint de Síria, Eritrea o Somàlia. A l’octubre de 2013 un naufragi semblant a Lampedusa va generar molt més enrenou amb la mort de 350 persones. Ara, en un únic naufragi, han mort més de 700 persones. Però l’enrenou i la indignació ja no són iguals. L’acumulació d’aquest tipus de successos ens fa insensibles: el doble de morts, la meitat de preocupació.
Podem comparar la reacció ciutadana, mediàtica i governamental després de les 150 persones mortes a l’accident de l’Airbus de German Wings amb aquestes 700 morts per naufragi. La mort d’una persona europea genera molta més preocupació que la d’una persona de Síria, Somàlia o Eritrea. Són morts de primera i de segona.
El diari anglès ‘The Guardian’ ha donat a conèixer el cas d’Antonis Deligiorgis, sergent grec. Ell sol va rescatar del mar una vintena de refugiats després d’un naufragi a l’illa de Rodes. L’eritrea Wegasi Nebiat, de 24 anys, és ara viva gràcies a ell. Wegasi va sortir d’Eritrea un mes abans, passant al Sudan i després volant a Turquia amb un passaport fals. La van pujar a una barca vella i trinxada amb destí a Grècia, i posteriorment hauria d’arribar a Suècia. Per tot això va pagar 10.000 dòlars (9.000 €) a una màfia. Amb aquests diners podria volar normalment i trobar refugi, feina i futur a Europa, si la deixessin entrar. Però la negativa europea és el negoci de la màfia.
Eritrea és un país del nord-est d’Àfrica, entre Sudan, Somàlia i el mar Roig. Té uns cinc milions d’habitants i una superfície semblant a la suma d’Andalusia i Extremadura. Pateix una dictadura, i és considerat un dels països amb menys respecte als drets humans. Hi ha detencions arbitràries, tortures, empresonaments sense judici, no hi ha llibertats polítiques, religioses ni d’expressió. Al 2014, unes 40.000 persones d’Eritrea van demanar refugi a Europa. Moltes d’elles van ser retornades i no sabem què els hi ha passat un cop han tornat a Eritrea. Hi ha casos on les persones són detingudes en arribar a l’aeroport de Smara (la capital d’Eritrea), i desapareixen per sempre més. (La font d’aquestes dades és l’ONU). Ningú en parla. Potser perquè és un país pobre?
El cas de Síria és més que conegut: un país on el món occidental va abandonar l’oposició democràtica, mentre Rússia ajudava el tirà Assad i Qatar i Aràbia Saudita ajudaven l’oposició islamista radical. Això ha provocat més de 3 milions de refugiats, a l’estranger. Al Líban i Jordània n’hi ha més d’un milió, i a Turquia un altre milió llarg. Però a Europa no volem ni centenars ni tampoc milers: diem que no hi caben. I preferim que se’ls quedin al Líban, Turquia o Jordània. Allà sí que hi caben?
A Europa no ens molesten els rics de Síria, Eritrea o Somàlia. Si vénen amb diners, els hi donem papers de seguida i els deixem entrar per l’aeroport. Però el pobre que ve amb una barca ens molesta, no el volem. I el deixem morir. Europa es gasta fortunes en vigilar fronteres perquè no entrin pobres, encara que als seus països puguin morir. Europa deixa morir al mar i tampoc fa res per evitar que morin als països d’origen. Europa no fa res contra la pobresa ni la manca de drets humans als països d’origen.
La crisi moral que viu Europa no para de créixe
“La mort d’una persona europea genera molta més preocupació que la d’una de Síria, Somàlia o Eritrea: són morts de primera i de segona”.
