La Crida per Sabadell neix buscant trencar amb la política tradicional i neix al mateix temps farcida de gent capaç i amb una llarga trajectòria en diferents espais de treball i lluita en aquesta ciutat. Creiem que en un projecte polític és molt important la capacitat col·lectiva de participar i conèixer la realitat de la ciutat. Sóc militant de la CUP, i ara de la Crida, perquè fa 15 anys vam fundar el Casal Independentista i Popular Can Capablanca, he participat de la creació de l’únic sindicat estudiantil present a arreu dels Països Catalans, el SEPC, així com de la creació la CAL.
El Compromís que com a Crida vam signar el passat dilluns 27 d’abril amb l’ANC, és un compromís amb la societat civil organitzada. No és un acord entre partits, és precisament un acord per respectar la veu del poble. Potser no caldria si la política institucional no s’hagués convertit en una cadira a mantenir, sinó en una expressió temporalment personalitzada dels anhels i necessitats col·lectives. Hem signat el compromís perquè volem que el procés acabi amb una República Catalana basada en la justícia social i la defensa dels drets de la classe treballadora, com volem signar també un compromís que declari el nostre país lliure de CIEs, de desnonaments i de batudes racistes.
Des de la Crida hem signat aquest compromís perquè som independentistes i perquè creiem que aquest procés ens ha de portar a un procés constituent popular amb una participació de base que permeti canviar unes estructures que s’han demostrat ineficients per respondre a les necessitats de la gent, la llengua i la cultura d’aquest país. Però sobretot ho signem perquè basem la nostra tasca política en beure de les propostes de la societat civil organitzada i ser-ne corretja de transmissió; perquè nosaltres som això; gent que ve de les pràctiques diàries des de l’ANC fins a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Aquest acord posa de relleu la necessitat de capgirar les institucions i posar-les al servei de les demandes de la majoria, una majoria que més enllà de la classe política hem decidit prendre consciència i esdevenir un motor de transformació, empoderar-nos. Una majoria que els últims anys ha sortit al carrer i ha decidit fer llibres d’història del que ells ens deien que sempre serien novel·les de ficció.
Aquest compromís, per tant, avís a navegants, no l’entenem com una delegació, ni com un traspàs de competències, sinó al contrari, és el poble i la ciutadania organitzada la que ha de ser la garant d’un procés que no té com a únic objectiu el dret a l’autodeterminació i la independència del nostre poble, sinó la capacitat integral de canviar i decidir-ho tot. Els partits no poden jugar amb aquest, com qui juga a cromos. Ni per aprovar el Consorci Sanitari que pretén privatitzar la salut a les terres de ponent ni per pactar amb l’Audiència Nacional Espanyola sentències contra els qui protesten envoltant el Parlament per aturar uns pressupostos antisocials.
Estem convençuts que el poble no està cansat d’aquest procés, és més, estem convençuts que serà gràcies al poble que aconseguirem la independència. No estem cansats del procés malgrat de vegades sigui difícil mantenir la il·lusió amb el tacticisme electoralista i els pactes a l’ombra d’alguns. No serà per nosaltres que no us enganyin! Nosaltres hem estat, estem i estarem amb fermesa al costat del clam popular.
La història ens ensenya que és tant important l’objectiu com el procés per arribar-hi. I per tant allò que els actors que ens hi hem compromès fem en determinarà el resultat. Des d’aquí i sense exigències volem demanar al conjunt de la ciutadania que no defalliu, però sobretot que no delegeu el protagonisme, aquest procés és nostre, de la gent i som nosaltres l’única garantia, per evitar que s’encalli als passadissos del Parlament, als despatxos del senyor Brufau o el senyor Oliu, o a les institucions postfranquistes de l’Estat espanyol.
Cal no abandonar la “gimnàstica” de la protesta, però alhora començar a exercitar la “gimnàstica” de les alternatives. La lluita per garantir el dret a l’habitatge, la de la defensa de la sanitat i l’educació públiques, la lluita feminista, les noves lluites sindicals, les cooperatives o la lluita contra el TTIP. Perquè aquestes són les nostres estructures d’estat. Els pilars i fonaments de la nova república, i l’única garantia per una ruptura democràtica capaç de fer del país que ha de renéixer, un país just i igualitari, compromès amb la resta de pobles del món i un país realment sobirà política i econòmicament.
I el municipalisme hi té molt a dir. Esdevé una eina cabdal pel procés cap a una República Catalana independent, i perquè el nou país parteixi d’un procés constituent amb tots els actors que avui converteixen la gris realitat que patim en petites experiències de justícia i igualtat. El municipalisme és la institució més pròxima, primer esglaó de participació, el nus d’una xarxa densa de gent i projectes que faran possible uns Països Catalans lliures, ecològicament sostenibles i socialment justos.
“Cal no abandonar la “gimnàstica” de la protesta, però alhora començar a exercitar la “gimnàstica” de les alternatives”
