Diumenge 24 de maig tindran lloc les desenes eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia. Han passat més de 36 anys des d’aquell abril de 1979, quan es varen elegir els primers ajuntaments democràtics. Aquell va ser un moment de cruïlla a Sabadell, on ningú sabia ben bé per on podien anar els resultats. Vint anys més tard va acabar l’era Farrés, al 1999, i tornava a aparèixer una nova cruïlla política la ciutat. Avui, 16 anys després de 1999, Sabadell torna a estar en una cruïlla històrica, on la incògnita dels resultats electorals és possiblement la més alta de la nostra breu història democràtica.
Totes les enquestes donen uns resultats estranys, tant les que s’han fet públiques com les que continuen amagades a alguns calaixos (no és transparència amagar-les). Totes coïncideixen en una relativa imprevisibilitat sobre què triarà la ciutadania sabadellenca. I el dubte, la indecisió sobre què o qui votar, són més alts que mai. Es calcula que entre el 40% i el 50% de la ciutadania no sap a qui votar. Inclús es parla de milers o desenes de milers de vots orfes, de gent que no troba cap alternativa interessant per votar.
A vegades preguntem a persones del nostre entorn, que considerem millors coneixedores de l’àmbit polític, què ens recomanen votar. Però aquesta vegada ni tan sols aquestes persones més polititzades, amb més opinió, tenen res clar. Les incògnites són molt grans i la indecisió és majoritària.
Les raons que poden incidir en tant dubte i tanta indecisió és el baix nivell general de les candidatures. Possiblement tindrem el consistori amb més baix nivell des de l’any 1979. Indiscutiblement hi ha persones molt vàlides a les diverses candidatures, però la majoria d’elles estan a llocs de la cua de les llistes, i no seran elegides. Tot i així, és de justícia reconèixer que en llocs de possible elecció hi ha algunes persones prou vàlides per dirigir la nostra ciutat, però són molt poques, són excepcions i no pas la norma.
Aquesta realitat ens duu a plantejar-se altres possibilitats, de les que en destaquen tres. La primera és l’abstenció. Però l’abstenció és desentendre’s dels processos democràtics, quedar-se a casa i deixar la decisió en mans dels altres. I massa ha costat tenir democràcia -encara que sigui la que tenim ara-, com per prescindir-ne voluntàriament.
Una altra possibilitat és el vot en blanc. Es diu que és un vot que reconeix el valor dels processos democràtics, tot i que en no trobar cap opció electoral interessant decideix votar en blanc (és votar amb el sobre buit). Però finalment encara queda una tercera opció, amb una importància política important. Consisteix en agafar les paperetes de les diferents candidatures i marcar amb bolígraf o retolador una creu al costat del nom de les persones que considerem que haurien de ser regidores o regidors. I després, posar-ho tot al sobre i dipositar-ho a l’urna corresponent. Amb el nostre sistema electoral, de llistes tancades i bloquejades, és un vot nul. Però també és una proposta per demanar més democràcia i més oberta. Si critiquem els partits per viure tancats, on tot ens ho donen fet, mastegat i sense possibilitat d’intervenir-hi, aquest seria un canvi molt interessant.
La nostra democràcia viu una important crisi de legitimitat. I calen propostes que l’obrin, que l’ampliïn, que la facin més lliure i participativa, posant en valor l’opinió de les persones que votem. Per aquestes raons, pot ser interessant reclamar llistes obertes i desbloquejades, on cada persona pugui triar quines persones han de ser regidores i regidors a la ciutat. Potser el número 24 d’una llista el considerem més vàlid que el 2 de la mateixa llista, o potser preferim tres persones d’una llista, però no a la resta dels llocs del davant.
Sabadell és juga molt el diumenge 24. Tenim els mateixos problemes que tohom, però també en tenim alguns més. Caldrà per tant, més apertura, més democràcia i més respecte a la ciutadania.
“I el dubte, la indecisió sobre què o qui votar, són més alts que mai”
