No, les universitats no són espais de luxe. El luxe, concretament, és estudiar a la universitat. Mentre hem estat fent debats contínuament sobre les lleis que regulen l’educació, se’ns ha escapat l’actual situació de l’ensenyament universitari. La llei Wert, les sentències sobre la immersió lingüística, els informes PISA i les avaluacions de nivells, s’han endut tota l’atenció de la societat. Però alhora una revolució silenciosa ha convertit el fet d’estudiar a les universitats catalanes en un luxe.
Malgrat la complicació en el planteig actual dels estudis universitaris a Catalunya, es poden posar exemples dels costos anuals de les matrícules. Segons el tipus d’estudis, el preu de la matrícula d’un sol curs oscil·la entre els 1.700 euros i els 2.500 euros. I és el preu de les universitats públiques. A les privades, els preus són encara superiors. Cal recordar que les taxes de les matrícules a les universitats públiques les determina la Generalitat de Catalunya, mitjançant un decret de govern. Val a dir que el preu de la universitat és diferent entre comunitats autònomes. A Andalusia no s’arriba als 1.000 euros en cap cas.
Però estudiar a la universitat ja no és només qüestió del preu de la matrícula. Actualment és més difícil que mai estudiar i treballar al mateix temps. Els horaris universitaris no posen les coses precisament fàcils per compaginar estudis i feina. Igualment, cal tenir en compte que, si no es viu a la mateixa ciutat o molt a prop d’on hi hagi una universitat, a vegades cal canviar de residència. I no és precisament barat anar a viure a un altre lloc. A més, ser estudiant universitari i no tenir feina implica que les famílies s’han de fer càrrec de la manutenció completa del fill o la filla estudiants. I en l’actual context econòmic, la majoria de les famílies no poden fer-se càrrec d’aquesta situació.
És cert també que existeixen beques i ajuts. Però mai són suficients. La majoria dels ajuts són en forma de reducció del preu de la matrícula. I també n’hi ha algunes per pagar les despeses de desplaçament. La realitat és que l’actual política de beques i ajuts no compensa els actuals costos que significa estudiar a la universitat. Catalunya és el tercer lloc de la Unió Europea on és més car estudiar a la universitat, just després de Gran Bretanya i Irlanda.
El panorama és desolador si ho comparem amb altres països d’Europa. A vuit països d’Europa la universitat és gratuïta. I hi ha països amb les conegudes com a “beques salari”, que consisteixen en un ajut mensual per als estudiants que els permet cobrir la seva manutenció, és a dir, habitatge, alimentació i desplaçament. El fet de tenir la ciutadania de la Unió Europea atorga els mateixos drets a les persones, independentment de la seva nacionalitat. Per aquesta raó, s’està produint una de les màximes perversions del nostre sistema social i educatiu: avui és més fàcil i barat estudiar a l’estranger que a Catalunya. Alemanya, Àustria, Finlàndia, Suècia o Dinamarca tenen matrícules universitàries gratuïtes i “beques salari” suficients com per poder-hi estudiar sense tenir recursos econòmics familiars.
De sempre, els estudis universitaris han estat una part fonamental de l’anomenat “ascensor social”, és a dir, de la possibilitat de progressar en la vida. Tenir estudis universitaris assegura al llarg de la vida una millor projecció professional i millors salaris. Des del moment en què estudiar a la universitat deixa de ser un dret per convertir-se en un privilegi o un luxe, estem condemnant molts joves a no poder-se construir un futur millor.
L’educació és un dret, com reconeixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I és obligació dels poders públics satisfer els drets de què gaudeixen les persones. Tant si passem a ser només catalans, o si continuem sent també espanyols, la realitat és que ni Catalunya ni Espanya garanteixen el nostre dret a l’educació, en aquest cas universitària. I és profundament trist reconèixer que ens sortiria més rendible ser suecs o alemanys.
“Catalunya és el tercer país de la Unió Europea on és més car estudiar a la universitat, just després de Gran Bretanya i Irlanda”
