La principal notícia de l’àmbit internacional és la situació econòmica de Grècia. Bé, ens diuen que té una mala situació econòmica. Però potser cal explicar algunes coses que no són massa conegudes per entendre una mica millor què està passant.
Ens expliquen que Grècia no és capaç de finançar-se i que per aquesta raó necessita un nou rescat, en forma de préstecs. D’entrada, cal explicar que els anteriors “rescats” de Grècia bàsicament van servir perquè Grècia liquidés els deutes que tenia amb bancs privats europeus (alemanys, holandesos, austríacs, francesos i italians). Aleshores, amb diners nostres (de la ciutadania dels països de la Unió Europea), s’han salvat una bona pila de bancs privats. De fet, el que era un deute d’un Estat amb uns bancs privats ara és el deute de Grècia amb els Estats europeus. Ara la banca europea descansa tranquil·la perquè Grècia ja no els deu res. Els nostres governants han utilitzat els diners del nostres impostos per salvar bancs d’altres països d’Europa. No ens hauria d’estranyar perquè és ben sabut que moltes desenes de milers de milions d’euros dels nostres impostos han servit per salvar i rescatar la banca espanyola. En lloc de carregar el mort al govern grec, potser caldria demanar responsabilitat al govern espanyol per salvar bancs privats europeus amb els nostres diners.
Una altra realitat és que avui les pensions gregues i els sous dels funcionaris grecs no es paguen amb diners estrangers ni amb crèdits de ningú. Avui Grècia recapta prous diners com per pagar pensions i sous. Els diners que necessita Grècia són per anar tornant els préstecs dels anteriors rescats, al Fons Monetari Internacional (FMI), Banc Central Europeu (BCE) i als països de la UE. És completament fals, per tant, que Grècia no tingui diners per sobreviure. No en té per retornar préstecs, però sí per viure.
Ens parlen també la gravetat del “corralito”, en el sentit que el govern ha limitat a 60 euros diaris la quantitat que es pot treure dels bancs. Aquesta mesura és molt criticada però potser cal aturar-se a reflexionar-hi: 60 euros diaris són 1.800 euros al mes. I no pas tothom pot treure aquests diners perquè ni els té ni els guanya, ni a Grècia ni aquí. A més, les targes de dèbit i de crèdit són perfectament útils. Si podem pagar amb tarja, no cal pagar amb efectiu. A qui més afecta un “corralito” és als rics. Als pobres tant els fa. I com que vivim governats per rics, ens volen fer creure que les seves preocupacions han de ser les nostres i les de tothom.
El FMI, la UE i el BCE reclamen al govern grec que redueixin encara més les pensions i que apugi l’IVA. I també demanen que no es posin impostos a la riquesa ni que pugin els impostos sobre els beneficis de les empreses. Quan hi ha moltíssimes pensions que estan entre els 300 i els 400 euros, demanar que no siguin apujades ni complementades pel govern grec és un atemptat ètic. Potser cal recordar que la presidenta del FMI s’ha apujat el sou un 11%. Per cert, amb el seu sou anual es podrien pagar les pensions de 1000 jubilats grecs.
No ens expliquen que el 25% del total de la despesa pública grega està servint per rescatar la pròpia banca grega. Tampoc ens expliquen que la despesa en sanitat i educació gregues estan molt per sota de la mitjana europea (i també d’Espanya). Però el FMI, el BCE i la UE no demanen deixar d’ajudar la banca grega, sinó que demanen retallar encara més en sanitat, en educació i en pensions.
I tampoc ens expliquen que el país d’Obama no deixarà que Grècia surti de l’euro i de la UE. Grècia té frontera amb Turquia, Bulgària, Albània i Macedònia. Grècia controla també l’accés al Mar Negre, aposta estratègica de la Rússia de Putin. I també Grècia controla el mediterrani oriental (Turquia, Síria, Líban, etc.). Els EUA necessiten a Grècia viva, militaritzada (d’aquí l’alta despesa militar grega), i ben a punt per raons geoestratègiques. Per tant, la sortida de Grècia de l’euro i de la UE és un pur farol. No ens ho hauríem de creure
“La sortida de Grècia de l’euro i de la UE és un pur farol, no ens ho hauríem de creure”
