Proposar-se fer un article interessant sobre ordenances fiscals és un oxímoron en si mateix. Segur que és un error, però, a mi m’agraden els errors, què hi farem.
La discussió política més important de l’any a l’Ajuntament és precisament la de les ordenances fiscals. És aquí on es poden dibuixar millor les diferències entre les dretes i les esquerres i tots els seus matisos. És molt popular fer processos participatius amb els pressupostos. Tothom mínimament informat sap que el 90% dels pressupostos ja estan adjudicats el dia 1 de gener i la major part de les inversions, als anys de crisi molt poques, compromeses. Els processos participatius s’haurien de fer en el debat sobre els ingressos. Per cert si es vol obertura a la ciutadania no s’hauria de celebrar el ple en comptes d’un dia laborable al matí, a una hora on la gent hi pugui anar?
Hi ha hagut uns actes de difusió promoguts pel govern molt ben intencionats, però mal plantejats. El seu enunciat respon a l’argot burocràtic. La gent es refereix als preus públics taxes i ordenances, com a impostos, tot i que tècnicament alguns no ho siguin. Per tant quan ho tornin a fer millor que ho anunciïn així: “Què hauras de pagar l’any vinent a l’Ajuntament? Vine i t’ho explicarem”. Deia que es una tasca ben intencionada, perquè m’agradarà veure quanta gent hi ha assistit més enllà del que sempre s’ha fet que és explicar-ho a uns obsolets consells de districtes. M’agradaria equivocar-me.
D’entrada cal dir que tothom té memòria de peix. Si mirem enrere veurem que a la ciutat sempre hi ha hagut una pressió fiscal sensata. I indefectiblement els partits critiquen que augmenten massa si estan a l’oposició i ho defensen si governen. El frame del neoliberalisme ha fet estralls, fins i tot gent d’esquerres creu que baixar impostos és progre! Dec ser un paio molt estrany, però jo crec que als països amb un gran estat de benestar hi ha una pressió fiscal més alta. Per tant jo augmentaria més els impostos locals.
Crec que abans caldria establir quan costa un pla de xoc que aconsegueixi que tothom tingui casa, que tothom mengi, que ningú passi fred, que tots els nens tinguin beques, etc. És ridícul criticar un augment de l’1 o 2% dels impostos. Un IBI de 180 euros, si l’hi augmentes un 1% són l’extraordinària xifra de 1,8 euros l’any. Voleu dir que no fem el ridícul?
He trucat alguns amics que hi entenen més i hem arribat a la conclusió que és possible augmentar la recaptació municipal en vuit milions d’euros. Cal augmentar els impostos però cal fer-ho de manera que paguin més els més rics. Això és relativament fàcil fer-ho a l’IBI, per exemple. També seria fàcil en l’impost de circulació. Podem augmentar un 20% als 4×4 -no crec que sigui un bé de primera necessitat en una ciutat- i en general als cotxes de gran luxe. Qui té un Mercedes o un Ferrari pot pagar molt més, no fotem.
Són alguns exemples, però que podríem anar desgranant-los.
Pel que fa al pla de xoc de vuit milions d’euros. Per exemple crec que seria bo que en algunes escoles de la ciutat tots els nens tinguéssim servei de menjador gratuït. És més cara la feina municipal de determinar quins nens tenen dret a una beca que donar-la a tothom i estalviar-se la paperassa que es genera. Així aconseguiríem dues coses: eliminar burocràcia i no estigmatitzar les famílies dels nens i nenes. Això s’està fent en ajuntaments, no suecs, sinó catalans amb gran èxit.
En fi, calen més diners per dedicar a qüestions socials i és ara quan es decideix. Hi ha temps. A més el desgast del govern serà el mateix essent agosarat que tímid. La pedagogia fiscal es fa així, prenent decisions sobre els ingressos explicant molt bé les despeses. Un 90% de sabadellencs sabem que hi ha moltes necessitats socials i que cal atendre-les urgentment.
Bé potser el problema és que no en sé res de res. Deixem-ho als especialistes que tant en saben i que opinen una cosa i la contrària en funció de si governen o estan a l’oposició. (@jordi_serrano)
“Jo crec que als països amb un gran estat de benestar hi ha una pressió fiscal més alta”
