Deia Edoardo Nesi, en el seu llibre ‘La historia de mi gente’, centrat a Prato, una ciutat que, com Sabadell, va viure intensament del tèxtil i que, com Sabadell, és el que és gràcies al tèxtil, que “la riqueza interior no expresada vale poco, apenas nada, y cuanto no se consigue decir, escribir o vivir, se pierde… no es más que polvo”.
El passat 15 de desembre, al Museu d’Història de Sabadell (MHS), es va presentar el Diccionari tèxtil llaner. Referències il·lustrades, que conté un glossari il·lustrat de tots els termes recollits al llarg d’11 anys per la Comissió de Teòrics Tèxtils. Nascuda en el si de les Agrupacions Narcís Giralt, la comissió ha col·laborat desinteressadament amb el Museu d’Història de Sabadell dedicant milers d’hores a catalogar-ne els mostraris tèxtils, que conformen una col·lecció excepcional a Catalunya, Espanya i Europa. Una afirmació gens exagerada, si tenim en compte que es tracta de prop de 4.000 volums, d’un total de prop de 4 milions de mostres, i que comprenen 30 empreses dins el període 1851-2000.
Així, doncs, la publicació d’aquest diccionari és un punt d’arribada que compendia una part, la terminològica, de tot aquest treball de catalogació. I significa un punt de partida, a partir del qual es podran dur a terme noves col·laboracions que aprofundeixin en tots aquests treballs.
Els membres de la comissió són persones que han dedicat tota la vida a aquest món, que l’han viscut i se n’han impregnat. Persones, algunes de les quals de molt avançada edat, que, no obstant això, estimen, recorden i enyoren aquell món del catric-catrac eixordador dels telers. Un món avui pràcticament perdut, la memòria del qual volen deixar plasmada per a la Història.
Si podem definir el patrimoni com “allò que mereix ésser conservat”, la memòria personal i col·lectiva d’aquestes persones constitueix un valor essencial per deixar una empremta del que va significar el tèxtil per a Sabadell, de tot allò que ens permet d’entendre la fisonomia actual de la ciutat, el que fórem i el que som. El procés de catalogació implica dotar uns objectes inanimats d’un nou sentit, que els fa parlar en els més diversos aspectes. Malgrat haver perdut alguns dels seus membres, la Comissió de Teòrics Tèxtils compta amb més membres dels que van començar i s’ha constituït en l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil. Senyal que aquest sentiment de valoració de la memòria cada cop és més compartit.
A l’horitzó d’aquesta col·laboració, hi ha el Museu de la Indústria Tèxtil de Sabadell, un projecte aprovat pel Ple l’any 1998, que, tanmateix, no es va arribar a executar. En una situació molt complicada des del punt de vista social i econòmic, correspon a l’Ajuntament decidir sobre el destí d’aquest projecte. En qualsevol cas, és indiscutible que la ciutat ha d’agrair tot el que han fet –i, de ben segur, continuaran fent– els teòrics de la comissió per al Museu d’Història i per a la preservació de la memòria històrica de Sabadell. Moltes, moltíssimes gràcies per, com diria Nesi, “expressar aquesta vostra riquesa interior”.
“La memòria personal i col·lectiva d’aquestes persones constitueix un valor essencial del que va significar el tèxtil per Sabadell”
