Opinió

Xais amb pell de llop

“Los partidos marxistas, sean socialistas o comunistas, pertenecen a poderosas internacionales, tienen ligámenes entre ellos y reciben cuantiosas ayudas económicas. El problema es especialmente delicado cuando esos ligámenes se producen con países como X e Y”.

Aquest text no pertany a cap article actual, fent referència a Podemos. Si a X i a Y els anomenem Venezuela i Iran, semblarà un text d’avui. Però és un article publicat el 11 de juny de 1977 al diari ABC, quatre dies abans de les primeres eleccions democràtiques. Els països esmentats eren Algèria i Líbia. L’autor és José Luis Álvarez, aleshores a l’UCD i que va ser alcalde de Madrid al 1978 per designació gubernativa. Els partits als que es refereix l’article eren el PSOE i el PCE. Curiosament l’empresa pública Enagas tenia Algèria com a principal proveïdor des del 1975, i Campsa duia anys comprant petroli a la Líbia de Gaddafi.

La història sovint es repeteix. Al 1977 hi havia gent que temia el PSOE i el PCE. Se’ls qualificava de satèl·lits de la Unió Soviètica i de perills per a l’economia espanyola i també per a la unitat i integritat d’Espanya. Avui Podemos, més enllà dels seus encerts i de les seves errades, està vivint els mateixos atacs que van patir el PSOE i el PCE al 1977. A continuació, s’apunten escrits de 1977 que podrien ser aplicats actualment a Podemos en lloc del PSOE i el PCE com aleshores. De fet, aquesta mateixa setmana a la premsa conservadora es poden trobar titulars com “El peligroso programa económico de Podemos” o “El plan de Pablo Iglesias se mira en el espejo del chavismo”.

Antonio Fontán, membre de l’UCD i primer president del Senat (1977-1979), va publicar el 27 de maig de 1977 un article titulat “Socialismo o libertad”, jugant amb el lema electoral del PSOE (Socialismo y libertad). Fontán explicava que si s’aplicava el socialisme d’alguns partits polítics no hi hauria llibertats a Espanya. El mateix lema socialista és criticat per un altre articulista d’aquells temps afirmant que “la llibertat no existeix en plenitud als pobles anomenats socialistes com Cuba i la Unió Soviètica i tots els seus països satèl·lits”.

Una altra articulista escrivia el 24 de maig de 1977 que “el programa d’educació dels socialistes no és democràtic perquè imposa una educació pública, laïca, neutra, amb pluralisme ideològic i una gratuïtat obligatòria”. I l’historiador Ricardo de la Cierva escrivia la mateixa setmana que “la historia del PCE es la lucha por el totalitarismo de cultivo sistemático de la mentira, de la exhibición más alucinante de cinismo político y falsía histórica que cabe imaginar. Quieren ampliar sus resultados electorales para acabar desarrollando su estrategia camuflada de un poder mundial, el poder soviético”. Inclús es va arribar a escriure el mateix maig de 1977 que “aparecen en las antenas de la radio y en las pantallas de televisión insidiosos revolucionarios, muy escasamente disfrados con pieles de cordero, trasparentando el afán por la revancha y las sangrientas amenazas de volver a las trágicas y sangrientas desventuras de la zona roja en la guerra civil”. És un text clavat a les acusacions actuals d’excessiva presència mediàtica de Pablo Iglesias i els seus.

El temps ens ha demostrat que totes aquestes pors no eren lògiques. El PSOE ha governat i a Espanya no ha succeït cap de les desgràcies que anunciaven aquests articles. El PCE ha acabat en la inanició política. I ciutats com Sabadell tingueren un alcalde del PSUC i la ciutat no va convertir-se en una ciutat soviètica. Aquells llops eren més aviats xais, com la història ha confirmat. Al 1977 ja ho preveia Laureano López Rodó, exministre català de Franco i aleshores candidat d’AP. Va explicar en una tertúlia pública que Bruno Kreisky, primer ministre socialista austríac, el va calmar sobre Felipe González. “Aquest noi és molt de dretes”, li va comentar Kreisky. Per tant, ara tampoc cal témer a cap possible govern progressista amb Podemos o amb qui sigui.

“Avui Podemos, més enllà dels seus encerts i de les seves errades, està vivint els mateixos atacs que el PSOE i el PCE al 1977”

Comentaris
To Top