El diccionari defineix la paraula “unicorn” com a “animal fabulós de figura de cavall amb una banya al front, barba de boc, peus forcats i cua de lleó”. Animals de color rosa no n’hi ha massa, amb excepcions com els porcs i els flamencs. Així doncs, un unicorn rosa és un animal inexistent. I potser és impossible que existeixi fins que la biogenètica avanci una mica més.
Però on sí existeixen els unicorns roses és a la política espanyola durant les darreres setmanes. Com a norma, hauríem de considerar que tota declaració dels principals actors polítics espanyols (PP, PSOE, Ciutadans i Podemos) és un unicorn rosa: no és certa i ni de lluny s’acosta a la realitat. És només una pura declaració d’intencions molt diferent del que sembla. La política espanyola d’avui, tres mesos després de les darreres eleccions generals, es caracteritza per ser pur teatre, per actuar de cara a la galeria, per intencions personals, i no pas pel bé del país.
La setmana vinent, o com a molt tard la següent, es farà públic un “baròmetre” del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), que és una important enquesta electoral. Sembla que el nombre de persones enquestades supera les 10.000, fet que aporta una important dosi de credibilitat a l’estudi. A més, l’enquesta es va fer després de la fallida investidura de Pedro Sánchez.
Les diferents forces polítiques estan molt atentes als resultats que surtin d’aquesta important enquesta del CIS. A partir de la seva publicació, serà molt possible veure alguna cosa més que unicorns roses a les quatre principals forces polítiques espanyoles. I la clau serà aleshores si hi haurà noves eleccions generals el 26 de juny o, al contrari, si algú podrà formar govern. D’aquí a pocs dies veurem com els qui surten malparats a les enquestes fans mans i mànigues per formar govern al preu que sigui. I també veurem com els qui podrien millorar resultats si hi ha noves eleccions, fan tot el possible per evitar un govern.
Però no tot és tan senzill. Entremig de tot plegat, s’acumulen altres interessos més enllà dels purament electorals. Al PP, Mariano Rajoy segueix amb la seva estratègia de no fer res i esperar que les coses s’arrangin soles. Això sí, que vagi amb compte perquè dins del PP no para de créixer la contestació contra ell. Fa pocs dies, públicament, el propi José María Aznar va dir -davant del mateix Rajoy- que calen nous lideratges al PP. I a esquenes del propi Rajoy, dirigents de tots els nivells no entenen la incapacitat i paràlisi de Rajoy per no buscar un acord de govern, costi el que costi.
Al PSOE volen els punyals. Pedro Sánchez actua només per mantenir-se com a líder del partit. Alhora, la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, busca prendre-li el lloc. Això explica moviments com el constant ajornament del congrés del PSOE. Sánchez busca tornar a ser candidat si hi ha eleccions. I Díaz conspira a diari per liderar el PSOE i treure’s de sobre un Sánchez que ha passat de ser un submís líder a tenir criteri propi. Això sí, és un criteri propi destinat només a sobreviure políticament. Com que els qui manen de veritat al PSOE (Felipe González, Susana Díaz i la vella guàrdia), no volen un pacte d’esquerres amb Podemos, Sánchez els calla la boca pactant amb Ciutadans i rebutjant la força de Pablo Iglesias. No s’entén, però, perquè si per algun lloc perd la majoria de vots el PSOE és pel seu flanc esquerre, i cap a Podemos. Si el PSOE vira a la dreta, continuarà perdent vots.
A més, tothom actua en clau preelectoral. Ningú vol aparèixer com a responsable d’unes noves eleccions, però fa tot el possible per sortir-ne ben parat. Però compte, perquè aleshores l’abstenció creixeria, tot i que no està gens clar a qui afectaria més.
Ens queda un mes dur, fins al dia 2 de maig, data límit per tenir nou president del govern o per convocar noves eleccions. Fins aleshores, es mesclaran les actituds electoralistes amb les pors a perdre. I entremig, continuaran abundant els unicorns roses.
“La política espanyola d’avui es caracteritza per ser pur teatre, per actuar de cara a la galeria, per intencions personals, i no pas pel bé del país”
