Fa unes setmanes, a l’inici precisament de la Festa Major de la Creu Alta, algú va enganxar en un establiment desocupat de l’avinguda Onze de setembre un cartell amb les cares de Josep Ayuso i Carles Rossinyol i el text “AntiTallaret d’Honor 2016”. Aquella mateixa nit, en el marc del pregó inaugural de la festa, es lliurava el tradicional Tallaret d’Honor, guardó instituït fa més de vint anys per l’Associació de Veïns de la Creu Alta per tal de reconèixer la labor en favor del barri dels veïns, les veïnes i les entitats creualtenques que més s’ho mereixen. Per tant, l’escarni anònim i alternatiu contra Ayuso i Rossinyol els qualificava conseqüentment d’anar contra els interessos de la Creu Alta.
Em va semblar molt injust barrejar-los en un mateix cartell. Només uns ignorants o, directament, uns mal intencionats, podien elaborar un cartell com aquell, perquè les trajectòries d’Ayuso i de Rossinyol envers la ciutat i la Creu Alta són tan diferents que ajuntar-los en una mateixa crítica era un exercici demagògic.
Josep Ayuso porta setze anys a l’Ajuntament com a regidor. Va governar la ciutat al costat de Manuel Bustos durant els catorze anys en què Manolo va presidir la corporació i va dirigir el govern de Sabadell, en un llarg mandat que ja sabem tots com va acabar. Com a conseqüència d’aquesta activitat municipal i de la seva actuació com a regidor, és un dels relacionats i investigats per la justícia pel “cas Ca n’Alzina”. Des de l’òptica estrictament creualtenca, Ayuso ha estat Regidor del Districte de la Creu Alta (i Can Puiggener) durant uns anys, però la seva gestió, per a molts veïns, ha passat sense cap transcendència pràctica.
Carles Rossinyol, en canvi, porta nou anys a l’Ajuntament com a regidor i portaveu de CDC. Com a cap de l’oposició, es va enfrontar a Manuel Bustos durant una bona part del seu mandat i en va fiscalitzar l’actuació, posant-lo constantment en evidència i denunciant tot allò que era irregular o podia ser perjudicial per a la ciutat. Per això, Bustos, segons consta en l’extensa paperassa del “cas Mercuri”, volia acabar amb la carrera política de Rossinyol.
També des de la Diputació de Barcelona, com a màxim responsable d’Hisenda, Carles Rossinyol ha donat un suport efectiu a les qüestions que afectaven Sabadell. Pel que fa a la Creu Alta, ha fet costat a diferents iniciatives del barri. Va promoure un ajut per convertir una part del solar del Vapor Cusidó en aparcament temporal, mentre no es decidia a què es destinava aquell espai, però el govern d’aleshores es va negar a tirar-ho endavant i es va perdre l’oportunitat d’afermar el desenvolupament d’aquell espai. Rossinyol va donar suport i va aconseguir també els ajuts sol·licitats pel Teatre Sant Vicenç i pel Club Falcons, per tal aquesta entitat pogués adequar les instal·lacions de Can Balsach que avui ocupen.
Altrament, en relació a la posada en marxa del Casal Popular El Tallaret, Rossinyol va tenir un paper clau. Així, la seva gestió va ser fonamental per obtenir una subvenció de la Diputació de cent mil euros. Aquesta aportació econòmica era específicament destinada a rehabilitar la part nord de Can Balsach, on s’ubica avui el Casal. Llàstima que el nou equip de govern municipal renunciés a aquesta subvenció, perquè no es va veure en cor de gestionar-la en la forma i el temps previst per fer-la efectiva. Igualment, mentre que Ayuso demana la dimissió del tinent d’alcalde Maties Serracant, pel que ell considera tràfic d’influències i prevaricació urbanística en la tramitació de la cessió, Rossinyol no demana aquesta dimissió, perquè sempre ha defensat que un imputat o investigat no és culpable fins que un judici ho demostri i el jutge corresponent dicti una sentència ferma.
Dues maneres d’obrar ben diferents que evidencien que aquell cartell de què parlava a l’inici era molt pervers. Les actuacions d’Ayuso i Rossinyol són molt divergents. Fóra bo diferenciar-les, perquè és molt injust posar-los en el mateix sac.
“ Les actuacions d’Ayuso i Rossinyol són molt divergents i és molt injust posar-los en el mateix sac”
