Com expliquem la segona gran victòria d’En Comú Podem? Hi deu haver raons poderoses perquè el que sabem segur és que pel nom no és. No sé quins noms posen els de la nova política, n’hi ha per llogar-hi cadires. Prenen substàncies prohibides?
Xavier Domènech va fer la seva tesina sobre el moviment obrer de Sabadell “Quan el carrer va deixar de ser seu. 1966-1967” i la tesi doctoral que va rebre tota mena de premis es titula “Petits grans canvis. Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta. 1962-1967”, que tot i el poc pretensiós nom és ni més ni menys la reivindicació que els canvis a Catalunya van venir del moviment obrer i dels joves. És tota una refutació que els canvis els van portar el Rei i Adolfo Suárez. Un bon aprenentatge.
Ha fet també una història dels moviments juvenils antifranquistes que culminen en la creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a “Entre el poder i la societat” i una història de la lluita antifranquista i l’arribada de la democràcia de la Joventut Comunista de Catalunya “Temps d’interseccions. La Joventut Comunista de Catalunya 1970-1980”. Amb aquests llibres ens podem fer una idea dels seus centres d’interès que podríem resumir així: els canvis polítics els protagonitzen els de baix.
Més recentment ha publicat “Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos”. Xavier Domènech és un dels millors analistes del 15M. Entre els seus referents trobaríem a Walter Benjamin, E. P. Thompson, Antonio Gramsci, Josep Fontana, etc. Precisament una frase de Thompson que cita en aquest darrer llibre explicaria com sorgeix el 15M i la seva millor expressió política ECP: “La avutarda por una ley muy conocida de la aeronáutica puede elevarse en el aire contra una corriente de viento fuerte”.
En la recent presentació del llibre que hem fet plegats “Antoni Farrés. Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament” Albert Om va dir: vés preparant el llibre “Quan vam assaltar el Congrés de Diputats”. Acabem d’assistir al segon moment de l’assalt.
En el cas de Sabadell (29.000 vots) caldria dir que aquells que vam pensar en ell per altres aventures ciutadanes no anàvem tan desencaminats. El temps ha demostrat qui tenia raó. Alguns haurien de reflexionar que fer fora de mala manera a uns joves activistes de l’Obrera del carrer Estrella fa una colla d’anys, on hi era l’actual guanyador de les eleccions a Catalunya, potser no era la millor forma de preparar un relleu que els ha passat per sobre com un tsunami.
Domènech va ser durant tres anys membre de la Junta de la UPEC. Poc després del 15M ja va teoritzar que caldria passar “de la protesta a la proposta” -que va ser precisament el lema de la UPEC de l’any passat. Que Xavi Domènech aconsegueixi 400.000 vots més que la millor victòria electoral del PSUC l’any 1977 no era previsible al desembre de cap de les maneres.
Domènech ha tingut el suport d’Ada Colau i de Pablo Iglesias. És clar que això explica l’èxit electoral de ECP, ara bé tampoc no és menys cert que Domènech, és juntament amb Íñigo Errejón, el referent intel·lectual i ideològic d’aquesta parella de líders. Té a més l’avantatge d’una gran nivell cultural. De fet La Vanguardia s’ha atrevit a criticar-lo dient que “què hi fa un home tant intel·ligent dedicat a la política?”. Potser l’única pega que hom li pot posar és que si es prodiga massa en la política podem perdre per la història, el que és, al meu parer, el millor deixeble de Josep Fontana.
([email protected])
”Que Xavier Doménech aconsegueixi 400.000 vots més que la millor victòria electoral del PSUC l’any 1977 no era previsible”
