Opinió

Un dia qualsevol amb RENFE

És una tarda molt molt calorosa a l’estació de RENFE de Cubelles. Espero el tren de les  19h 17’. Òbviament a l’estació no hi ha ningú. Fins aquí tot normal. Un dia passarà una desgràcia i no hi haurà ningú de la RENFE que se n’assabenti. Hem de creuar la via per sota, anem força carregats. Per sort hi ha un ascensor per baixar i un altre per pujar. Vaig amb una maleta i intento baixar, l’ascensor no va. La porta està oberta. La calor és brutal. Doncs cap a les escales i avall. Creuem per sota per un passadís que fa pena i anem a buscar l’ascensor de pujar cap a l’altra andana. Tampoc va. De fet aquest quasi mai va. Un dia trobaran els cadàvers d’algú que va tenir la gosadia de fer servir un ascensor de la RENFE. Arribem a andana, és l’hora. El tren no arriba. Ningú diu res. En direcció contrària en passen tres en un quart d’hora quan en realitat n’ha de passar un cada mitja hora. Mala senyal. Alguna cosa deu passar. L’andana té una marquesina que només protegeix del sol quan està en vertical. Arribem a la lluna fa vint anys i ens tenen rostits. Passa mitja hora i no passa cap tren. Òbviament no hi cap avis pels altaveus que, en canvi, si han avisat dels trens direcció  Sant Vicenç de Calders. Al final amb 30 minuts de retard arriba un tren petit. Esta abarrotat i encara han de pujar els de Vilanova, Sitges, platja Castelldefels, Castelldefels i Gavà. Tots drets.  Arribem a Barcelona Sans molt molt tard, a les 20,30. Obren les portes de validació de bitllets ja que hi ha perill de col·lapse. Al·leluia no hi fan quasi mai.
Anem a que ens donin un bitllet per haver arribat mes d’un quart d’hora tard. A Barcelona Sans hi ha un taquilla especial, amb dues noies. La primera ens pregunta què volem, com si vingués d’Arbeca, com si fossin marcians. Hi ha centenars de persones en aquesta mateixa situació. Sort té la RENFE que la gent no va a buscar el bitllet. Un cop ho ha entès, ens envia a la segona noia. Tornem a explicar la peripècia. El tren a Sabadell surt 20,39. Només faltaria que perdem el tren. La noia ens fa esperar atenent altres viatgers amb embolics. Cada vegada que ha de tornar un bitllet s’ha d allunyar dos metres, ha d’obrir un armari i buscar un bitllet. I després tanca la porta de l’armari. Per fi ens toca, li tornem a explicar, es mira el bitllet no fos cas que fem trampa. Ens dóna dos bitllets.
Com que hem sortit sense picar preguntem si al passar per la validació de la via 8 reconeixerà que venim de Cubelles i no ens tornarà a picar la targeta T-10. Ningú ho sap. Passem la T-10 i el bitllet és rebutjat perquè, es clar, ja han passat més de 75 minuts de la seva validació a Cubelles. Anem on hi ha els de seguretat a protestar. Miren el bitllet, el temps passa i estem a punt de perdre el tren. Ens deixen passar. Sort que la T-10 estava esgotada sinó ens hagués picat dos viatges i hauríem de tornar a començar les protestes a l’anterior taula de reclamacions. Passem corrents a les 20h 38’. Baixem a l’andana. Ni rastre del tren. En passa un a Maçanet que hauria de passar després. Òbviament cap avís. Al final passa a les 20h 47’. Entrem al vagó, per fi tot correcte, arribarem tard però arribarem. Resulta que una porta no es tanca bé. S’encén un llum vermell, el tren no pot engegar. Diversos intents i res, pita que pita. Com que no hi ha revisors ningú fa res. Podríem estar així tota la nit. Un passatger s’aixeca, li fot estrebada a la porta i es tanca. Aplaudiments al vagó. Marxem. El conductor no deu entendre pas què passa. I sort que la porta espatllada només s’obre per aquest cantó a Plaça Catalunya i Sagrera on evidentment passa el mateix. Algú li fot un cop. Arribem a Sabadell a les 21h 40’.
Tot plegat dues hores i vint i tres minuts per fer 70 kilòmetres. En cotxe poc més d’una hora. En tren hem anat a menys de 30 kilòmetres hora.
Ens tracten com a indígenes d’una colònia. Abans quan se’ns pixaven a la boca deien que plovia, ara diuen que se’ns pixen a la boca. Pablo Vázquez President de RENFE quan pensa dimitir? Gonzalo Jorge Ferre, president d’ADIF quan pensa dimitir?

“Ens tracten com a indígenes d’una colònia”

Comentaris
To Top