La Sindicatura de Greuges de Catalunya ha fet públic un informe sobre segregació escolar a Catalunya. Es refereix que hi ha centres educatius on la majoria del seu alumnat és d’origen immigrant. En aquest context, la Sindicatura avisa que a mitjà termini és molt dolent per a la societat agrupar alumnes en funció del seu origen i del nivell sòcioeconòmic de les seves famílies. Alhora, també inclou una llista dels municipis on hi ha més segregació escolar, on Sabadell està al capdavant.
Hi ha famílies que consideren que un centre educatiu amb alumnes immigrants tindrà un menor nivell acadèmic, perjudicant els seus infants. Aleshores, busquen centres sense immigrants, i els acostumen a trobar entre l’escola concertada, en especial la de caràcter religiós. El primer gran error és l’opinió d’aquestes famílies. Molts alumnes immigrants a un centre educatiu no impliquen necessàriament un menor nivell acadèmic. Ja no arriben nous alumnes immigrants, i la majoria ja duu molts anys a Catalunya o, fins i tot, hi ha nascut. Són infants que ja parlen català i castellà, desapareixent per tant la barrera o dificultat de la llengua.
Un altre element molt important dels centres educatius amb alumnat d’origen estranger és el gran valor educatiu -amb caràcter integral- que té compartir aules amb infants d’altres cultures i orígens. El món és divers i ho serà encara més. Per valles i fronteres que posem, molta gent continuarà decidint buscar un futur lluny de casa seva. Ara s’ha aturat la immigració, en raó de la crisi, però en vindrà més. I vindran persones refugiades, més tard o més d’hora. Per a un infant és un coneixement impagable compartir escola amb infants d’altres llocs i cultures. Així aprèn la diversitat del món, comprovant que hi ha altres vides més enllà de l’estàndar que vivim a casa nostra. I serà molt més difícil que aquests infants d’avui siguin demà adults racistes i discriminadors.
Per tant, enviar els nostres infants a centres educatius sense o amb pocs alumnes d’origen estranger és un error educatiu gravíssim. D’aquesta forma limitem l’àmbit de coneìxements socials dels nostres infants, tancant-los en l’espai del rumor i del fals estereotip sobre la gent d’origen estranger. Actuant així, tindrem molts més números per convertir aquests infants en adults racistes a mitjà termini.
Hi ha països com França o el Regne Unit on l’existència de barris amb un percentatge altíssim d’habitants procedents d’altres països (inclús immigració de segona i tercera generació, que ha nascut aquí) comporta centres educatius amb només infants d’origen estranger. Al final, viure a un barri, a una escola, a un entorn on tothom té orígens estrangers acaba generant una sensació d’exclusió, de ser ciutadania de segona. I lògicament, així es dificulta enormement qualsevol tipus d’integració. Per contra, compartir escola amb noies i nois autòctones té un resultat fantàstic a l’hora d’assolir una bona integració.
Algú sàviament va dir que les amistats forjades a l’escola són amistats per a tota la vida. Res millor, doncs, que tenir amics anomenats Mohamed, Sanjay, Li, Elizabeth Laura, etc. Elles i ells se sentiran com a nosaltres, ciutadania d’aquí, i els nostres infants sabran que hi ha molts colors i orígens que també són gent d’aquí.
A l’escola, a més, hi ha activitats extraescolars, bàsicament esportives i culturals. Compartir-les amb infants d’altres orígens és també molt positiu. Malauradament, els centres educatius on és més necessari fer aquestes activitats és on no hi ha AMPA o manquen recursos. Aquí, aleshores, és on el paper de les administracions per garantir la igualtat és fonamental. Els ajuntaments i la Generalitat haurien de fer un esforç molt important perquè aquestes escoles tinguin activitats extraescolars. I, com també diu la Sindicatura de Greuges, ajuntaments i Generalitat haurien de garantir acabar amb la segregació escolar. Per tant, cal limitar el dret a escollir centre educatiu perquè els nostres infants s’hi juguen massa.
“Per a un infant és un coneixement impagable compartir escola amb infants d’altres llocs i cultures”
