Aquesta setmana s’ha fet públic l’Informe Anual 2016 del Banc d’Espanya. En 170 pàgines, la principal institució financera pública del país valora l’estat i l’evolució de l’economia espanyola. I conté algunes afirmacions poden ser extremadament polèmiques.
Per exemple, el Banc d’Espanya considera que la banca espanyola guanya pocs diners, sent necessari per al benestar general del país que incrementi els seus beneficis. No hi ha, però, cap comentari sobre les desenes de milers de milions de diner públic abocats al sistema bancari espanyol. Bankia va costar una fortuna de diner públic (més de 20.000 milions d’euros). I bancs espanyols van comprar entitats com Catalunya Caixa o Unnim, a cost zero i amb els deutes saldats amb diner públic. La SAREB (banc dolent) ha comprat car bona part de l’excedent de solars i immobles de la banca espanyola, lògicament amb diner també públic.
Considera el Banc d’Espanya que les pensions són massa altes, pensant en un escenari a mitjà i llarg termini. Proposa valorar una reducció del percentatge que la pensió representa en relació al darrer sou de la persona pensionista. En el context de reducció de la despesa pública que preconitza el Banc d’Espanya, mantenir les pensions i finançar el seu dèficit amb diner públic no li sembla útil. La solució és retallar pensions. I no diu res d’apujar salaris ni de que els nous llocs de treball tinguin sous dignes, que seria una molt bona solució per acabar amb el dèficit de les pensions.
El Banc d’Espanya mostra la seva preocupació per l’elevat atur, tot i que no diu res de que molts nous llocs de treball reben uns salaris mitjans de misèria (més de 3 milions de persones amb feina cobren menys de 600 euros al mes). També expressa una preocupació semblant per un mercat de treball “dual” (amb molta temporalitat convivint amb contractes indefinits). La seva solució és “aprofundir en les reformes del mercat de treball per tal d’apropar les condicions de la contractació temporal a la indefinida”. Parlant en plata, el Banc d’Espanya proposa facilitar i abaratir l’acomiadament de les persones amb contracte indefinit, per tal que s’assembli més a les persones amb contractes temporals. I en el mateix àmbit, el Banc d’Espanya expressa la seva satisfacció per la “substitució” de personal veterà i indefinit per personal més joves amb salaris molt més baixos. I ho justifica afirmant que “permet millorar la competitivitat de les empreses”. Amb el mateix argument el Banc d’Espanya aplaudeix la “moderació i les baixades salarials”. I dóna la dada que de els “costos laborals unitaris” han baixat un 11% del 2008 al 2015, que qualifica de “millora”.
Finalment el Banc d’Espanya reconeix que l’economia espanyola només creix ara per efecte del turisme i de la despesa de les administracions públiques. També reconeix que les petites empreses tenen molt més difícil accedir a crèdits. No diu res, però, sobre que autònoms i “pimes” han d’avalar amb patrimoni personal els crèdits, i això si se’ls concedeixen.
El Josep, sabadellenc de 53 anys, ha treballat 44 dies aquest any 2017. I ho ha fet amb 10 contractes de treball, sumant uns ingressos de 2.000 euros. La Maria, sabadellenca de 38 anys amb feina estable, va ingressar l’any 2016 12.800 euros bruts, pagant entre renda i retencions d’IRPF una mica més de 2.400 euros. La Maria ha pagat un 20% d’impostos sobre els seus ingressos. Segons l’Agència Tributària, les grans empreses espanyoles paguen entre el 7% i el 8% d’Impost de Societats, i les “pimes” una mitja del 18%.
El Josep i la Maria paguen un 21% d’IVA per tot el que compren, encara que els calgui per treballar. I paguen un 10% d’IVA pel transport públic. Les despeses de transport d’una empresa es resten dels ingressos i l’IVA el recuperen, així com passa amb moltes altres despeses que ni el Josep ni la Maria mai podran desgravar.
No cal dir més sobre l’actual model econòmic espanyol ni sobre com preocupa al Banc d’Espanya el que passi al Josep o a la Maria.
“Considera el Banc d’Espanya que les pensions són massa altes, pensant en un escenari a mitjà i llarg termini”
