Aquest matí ens hem apropat fins a la Rambla a l’altura del carrer Sant Antoni Maria Claret, on les puntaires celebren la seva trobada anual de Festa Major. Hi ha puntaires de molts llocs, i tampoc hi falten les de Sabadell. Entre aquestes ens hem trobat amb una sorpresa.
La Montserrat Masanell està fent la punta al coixí pel mocador que porta la Gegantessa Salut. Ha estat un encarrec diu la Montserrat “d’un noi de la colla de Geganters de Sabadell”. La Montserrat Masanell ha escollit ella mateixa el mocador perquè diu “ha de ser molt gran”.
El mocador és tot blanc, perquè explica la puntaire “segurament hi anirà el nom de la colla, bé això ja veurem sí es podrà fer, perquè el brodat costa molts diners i hi ha poques brodadores”. Mentre parlem la Montserrat segueix puntejant, i li pregunto el nom que té cada punt “doncs mira, hi ha el punt de la verge, el punt de l’aranya, aranya oberta, aranya tancada hi ha el mig punt sencer..” Creu que el tindrà enllestit d’aquí a un mes o mes i mig, això sí -diu- “dedicant-li sis o set hores cada dia”. És la primera vegada però que fa un mocador per un gegant. En va fer un per una professora de l’Acadèmia Vinyes que es jubilava i recorda que el van emmarcar i “va quedar molt maco”.
La Montserrat fa molts anys que fa puntes al coixí, n’hi va ensenyar una dona d’Arenys de Mar que es deia Marieta, i que -diu- la Montserrat “amb un coixí com aquest, et feia unes puntes de nassos, i a més a més era mig cega, i moltes coses les feia a tacte”. La Montserrat recorda que d’un mocador en feia pagar poc menys de cent pessetes, un autèntic regal considerant el treball fet a mà i les hores que s’hi han esmerçat.
Un altre cas és el de la Maria…. també de Sabadell. Fa vint anys que fa puntes al coixí. N’havia après a fer a l’escola, “a les monges Carmelites”. Després van passar els anys i no en va tornar a fer, fins que un dia diu ella “em va tornar a venir l’afició”. La Maria va fer algun curs per reciclar-se abans de posar-se a la feina de nou. Està fent un punt de llibre, però diu que ara “la gent jove ja no en vol de puntes, aquestes coses tenen tendència a anar-se perdent”. Les puntes també són costosses. La Sílvia, la neboda de la Maria que també fa puntes, ens explica que un vel d’una núvia pot arribar a costar entre 20 i 30.000 euros i diu “qui paga això”?.
Ara hi dedica moltes estones, la relaxa, li agrada fer coses amb les mans, diu que és terapèutic i posa l’exemple d’un metge que va conèixer quan va viure a Palamós “era un senyor metge i quan havia d’operar, abans feia una estona de puntes al coixí, per relaxar-se”. Doncs, ho provarem.
