Antonio Ruiz, Manuel Fernández o Gustau Adolf podrien estar avui celebrant la Diada, però la seva vida va quedar tallada de sobte per una bala perduda o pel sadisme d’un guàrdia civil. “La Transició no va ser el procés perfecte que alguns ens volen presentar”, assegurava aquest matí l’historiador i professor d’institut David Ballester durant la conferència que ha ofert a la Masia de Can Rull amb motiu de la Diada.
Després de l’ofrena floral a l’Eix Macià, l’Agrupación Andaluza San Sebastián de los Ballesteros ha programat aquesta xerrada, titolada Vides truncades. Vides per no oblidar. Aquestes vides són les de Ruiz, Fernández i 18 noms més, els protagonistes del llibre homònim de Ballester, que ha ocupat la seva ment durant els darrers anys.
“La meva investigació se centra en el període entre el 1964 i el 1980, per demostrar que ni el tardofranquisme ni la Transició foren allò tan dolç i suau que a vegades ens expliquen”, comentava el professor. Davant un públic integrat per socis de l’agrupació i representants del consistori, Ballester ha presentat la crua realitat d’uns joves que van acabar les seves vides massa d’hora.
De les 20 històries que ha investigat, sis són casos de “gallet fàcil” -la policia amb pistola matant a ciutadans desarmats en discussions, malentesos o enrabiades-, sis són assassinats a manifestacions de diferent signe, cinc són deguts a mals tractes o tortures a presons i casernes i els tres restants, fruit de la violència para-institucional. Aquesta -ha explicat Ballester- és la de grups d’ultradreta actuant en connivència amb la policia.
