Fa dos mesos que van ocupar-li la casa i a hores d’ara continua sense resposta. És el cas de Xavier Girbau i la seva família, veïns del barri de Gràcia. Com D.S avançava a l’edició del 24 d’agost, els Girbau havien posat el seu domicili a la venda, situat al carrer Fiveller número 145, per traslladar-se a un altre pis de lloguer. Durant la mudança, una família de sis membres -amb dos menors discapacitats- van ocupar-li el pis i des d’aleshores, viuen a casa dels pares d’en Xavier Girbau.
Girbau ha decidit sortir de l’anonimat i avui ha convocat una concentració per trobar solucions al seu problema. Veïns, representació política i membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) van acudir a la plaça del Treball per aportar solucions. Durant la reunió s’han viscut diversos moments tensos i alguna discrepància, tot i que l’afectat ha demanat en tot moment “evitar els retrets”, ja que “no són l’objectiu de la concentració”.
Un dels membres de la PAH ha retret que “s’estan criminalitzant tota mena d’ocupacions” i ha afegit que “la plataforma s’ha posicionat en contra d’aquesta ocupació i ja ha intentat mediar amb la família”. “Entenc la seva situació, que és potser pitjor que la meva”, ha matissat Girbau, “però jo no puc assumir el seu problema, i la meva família què?”. “Continuo pagant la hipoteca, les factures i els impostos mentre una altra família remena casa meva i tot continua sense resposta”, ha lamentat. “Anant tot massa bé, m’han dit que podria tornar per Nadal“.
Els retrets a la policia i la justícia
“He deixat de creure en la policia i la justícia”. El cas va arribar als tribunals amb dues versions diferents: la dels ocupes, que asseguraven que el pis estava buit i que la casa no és propietat de Xavier Girbau; i la d’ell, que va aportar documents del registre que demostraven que era seu. “Això sembla que no ha estat suficient”, assegura, i “no rebem resposta”.
Ha aprofitat per demanar a Lluís Perarnau, regidor de Serveis Municipals i Seguretat i Prevenció, que “agilitzi el procés“. Ha llançat també una crítica a l’Ajuntament, que “té molt bones paraules i bones intencions, però deixa les coses passar”, ha valorat.
Mediació fallida
L’Ajuntament ha intentat fer una mediació entre ambdues parts, però la família que ha ocupat la casa s’ha reconegut com a vulnerable i manté la seva postura de continuar en aquest immoble si no se l’ofereix un de protecció social, ha avançat Perarnau. “L’administració no pot arribar a tot arréu, no tenim els suficients recursos i una llarga llista d’espera de persones amb emergència habitacional“, ha recordat. Tot i això, ha assegurat que el consistori es posarà en contacte amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, “per garantir una solució a les dues parts”.
L’alcaldable de Junts per Sabadell (JXS) i diputada del Congrés, Lourdes Ciuró, ha denunciat que “aquests casos passen a Sabadell i que el primer pas és reconèixer-ho”. Ciuró, que és una de les impulsores de la llei de desallotjaments exprés, ha assenyalat que els barris més afectats són Les Termes i Gràcia. L’alcaldable de JXS ha aprofitat per proposar una regidoria exclusivament d’Habitatge. Ciuró considera que cal “fer una radiografia de la realitat dels barris de Sabadell, localitzar els pisos de grans tenidors que estan buits i obligar-los a posar els pisos a disposició pública o penalitzar-los amb l’IBI”.
