Cases sense gent, gent sense casa. Així resa el lema que reflecteix de manera més mordaç la ressaca del boom immobiliari espanyol i la crisi econòmica. Un drama social que ha empès moltes persones sense recursos a ocupar habitatges buits. Elles han estat les principals damnificades d’un drama que, però, té altres víctimes col·laterals: els petits propietaris.
Segons dades del padró municipal del desembre del 2017, a Sabadell hi ha 88.000 habitatges, 6.900 dels quals estan buits i 1.111 estan ocupats. D’aquests darrers, almenys 96 pertanyen a particulars. És a dir, que els propietaris no són ni empreses, ni bancs, ni fons d’inversió. Són primeres o segones residències de ciutadans de Sabadell.
Des del gener d’aquest any, els Mossos d’Esquadra han rebut un total de 75 denúncies per usurpació, el terme legal per a les ocupacions. D’aquestes, 22 estaven relacionades amb immobles particulars. Podrien ser més: no tothom denuncia i hi ha qui ho notifica directament als jutjats. Tot i això, el nombre de casos que impliquen empreses és força més alt que els que afecten persones privades. Els perjudicis que suposa per a aquestes darreres, però, són molt més elevats.
Sense pis per culpa dels ocupes
Un exemple evident dels problemes que suposa per a un particular l’ocupació del seu pis l’està vivint en carn pròpia el Xavier Girbau, la història que vam explicar a l’edició del dissabte passat. Girbau, veí del barri de Gràcia, havia posat a la venda el seu domicili habitual amb la idea de traslladar-se a un altre pis de lloguer. En el transcurs de la mudança, una família de sis membres amb dos menors discapacitats va ocupar-li el pis. Tot i que és comprensiu amb la situació personal dels ocupes, Girbau explica que el fet d’haver perdut, en certa manera, casa seva, li ha ocasionat greus problemes: ha perdut el comprador, no pot pagar el pis on havia de viure després de vendre, i es veu obligat a viure a casa d’uns familiars. “Jo també tinc dos fills menors d’edat i no tinc on viure”, explica al D.S., “perquè he de carregar jo amb aquesta situació?”.
El cas, que ja ha arribat als tribunals, enfronta dues versions de la història: la dels ocupes, que asseguren que el pis estava buit i que la casa no és propietat de Xavier Girbau; i la d’ell, que ha aportat documents del registre que proven que l’immoble és seu, hi està empadronat, segueix pagant les factures d’electricitat i aigua, i encara té efectes personals al pis.
Ambdues parts també difereixen en un fet clau: el moment en què la família ocupa va entrar al pis. Els inquilins il·legals diuen que són a la casa des de fa setmanes; mentre que el propietari té proves i testimonis que demostrarien que, en el moment de posar la denúncia, no feia ni vint-i-quatre hores que la família era al pis.
Aquest punt és especialment important, ja que la legislació tendeix a protegir els ocupes si hi han passat un cert temps, tot considerant el delicte una usurpació i no una violació de domicili. “Vol dir això que si me’n vaig de vacances i no m’assabento que m’han entrat a casa, tinc menys possibilitats de recuperar el meu domicili?”, es pregunta amb desesperació Girbau.
A tomb d’aquestes situacions (poques però punyents) el grup parlamentari del PDECat va promoure una reforma de la Llei d’enjudiciament civil, que va entrar en vigor aquest mes de juliol i que, a manca que la jutgessa s’hi pronunciï, podria aplicar-se en el cas de Xavier Girbau.
La modificació legislativa accelera els tràmits per fer fora ocupes il·legals en el supòsit que el propietari sigui un particular, una ONG o l’administració pública i que pugui provar-ne la possessió. Exclou, doncs, empreses, bancs i fons d’inversió. El canvi també s’aplica als immobles que tinguin categoria de domicili, sigui habitual o de segona residència.
Fins ara, un cas d’usurpació podia allargar-se fins a dos anys i en cap cas requeria una actuació immediata dels cossos de seguretat. Ara, desallotjar els ocupes es podria fer en qüestió de dos mesos. En el moment d’aprovar-se el text, la diputada del PDECat i alcaldable a Sabadell, Lourdes Ciuró, va destacar que la llei contribuiria a lluitar contra les màfies que es lucren oferint pisos de manera il·legal i protegiria els petits propietaris.
La reforma, que va comptar amb el vot en contra de PSOE, Podem i ERC, va aixecar polseguera a la ciutat. El govern de Sabadell va oposar-se frontalment a la reforma, que van considerar “ideològica”. “És fals que la modificació d’aquesta llei sigui perquè hi ha persones que marxen de vacances i els ocupen la casa”, va assegurar llavors la regidora d’Habitatge, Glòria Rubio.
