Les benzineres s’han convertit en el lloc més temut pels conductors dels vehicles dièsel. L’anunci del govern espanyol d’apujar l’impost d’aquest combustible és l’enèsima estocada contra un mercat que es troba en les seves hores més baixes. Les mesures implementades per les administracions –des d’europees a locals– han provocat que el conductor mitjà hagi passat de lloar el dièsel a rebutjar-lo. Així ho reconeixen els principals agents del mercat i les institucions, com també ho revelen les dades. La febre pels gasoil comença amb el nou mil·lenni: ràpidament va passar per sobre dels models de gasolina fins a imposar-se clarament.“Tothom volia un dièsel, fins i tot els que feien pocs quilòmetres”, exposa el responsable comercial d’Stern Motor, Daniel Serena. Els atractius eren molt sucosos: combustible més barat i menys consum.
La primera estocada va ser el Dièselgate –l’escàndol d’emissions de Volkswagen– de setembre del 2015. Aquell any, sis de cada deu nous vehicles a Sabadell eren dièsel (57,4%), mentre que des de l’inici del 2018 amb prou feines són una quarta part de les vendes (26,1%). “S’estan carregant el dièsel”, lamenta el mateix Serena, que afegeix un problema immediat per als concessionaris: “Com que augmenta tant la demanda dels vehicles de gasolina, el fabricant triga molt més a enviar els models”, exposa, fet que explica que la ràtio del seu estoc ara per ara arribi al 80-20 a favor del gasoil, mentre que abans era 50-50.
Dièsel: és realment tan dolent?
La guspira que ha dut el dièsel a trobar-se en el punt de mira són les emissions contaminants a escala local, els òxids de nitrogen (NOX) i les partícules (PM10). Els estudis tècnics apunten als turismes anteriors al 2006, i també –encara que amb menys mesura– als dièsels venuts fins al 2014 (Euro-4, Euro-5). Així i tot, la caiguda al mercat és un fenomen actual i afecta els models d’avui, tots dins del paraigua Euro-6. “Se’ls ha posat injustament l’etiqueta de contaminants”, assenyala el vicepresident de Societats Tècniques d’Automoció, Xavier Comte, enginyer que fa més de dues dècades que treballa amb motors. Els estudis conclouen que els models actuals de gasoil –tot i no arribar a les cotes de la gasolina–, han reduït les emissions fins a deu vegades en deu anys.
És precisament per això que tant experts com concessionaris consideren que el comprador d’un vehicle dièsel pot estar tranquil. Els nous models reben avui per avui l’etiqueta verda de la DGT, el que vol dir que no patiran restriccions, si més no fins al 2025 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Allà, més enllà de l’ofensiva al gasoil, es pretén reforçar altres formes de transport per treure cotxes de la carretera. “Notem que hi ha més cotxes. La congestió puja i cal prendre mesures al respecte”, explica Carles Conill, director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB. A Sabadell, no s’han previst restriccions de manera immediata, tal com explica el regidor de Sostenibilitat, Joan Berlanga, que aposta per mesures “proactives” de noves formes de mobilitat que serveixin per “treure vehicles del sistema”.
Impost en entredit
A banda de les restriccions, hi ha un segon factor (i més immediat) que preocupa consumidors i venedors. El sector automobilístic ha rebut amb estupefacció la pujada de preu prevista pel dièsel pel govern de Pedro Sánchez –38 euros de cost addicional per cada 1.000 litres de combustible–, una intervenció que afectarà catorze milions de conductors a l’Estat espanyol.
Els venedors coincideixen que s’hauria d’apostar per incentivar i no per la via restrictiva. “S’ha d’animar la gent, no castigar-la”, explica Albert Parra, del concessionari Auser. “L’impost ataca directament el poder econòmic del consumidor a l’hora de renovar-se el cotxe”, afegeix en la mateixa línia Agustí Garcia, vicepresident de la Federació Catalana de Vehicles a Motor.
Dubtes i contradiccions
El futur difícil pel dièsel obre la porta a alternatives. La verda (el vehicle elèctric) no és precisament barata i s’enfila ràpidament als 40.000 euros, com a mínim. Per això, molts conductors ni tan sols es plantegen aquesta opció i van directes al gasolina. Per aquest motiu, el govern espanyol ha avançat que un 30% d’allò recaptat via impostos anirà dedicat al foment del vehicle elèctric, una mesura prevista que encara no s’ha concretat. Alguns, com el mateix Comte, es pregunten fins i tot en la naturalesa sostenible del vehicle elèctric, a partir del setge al dièsel. “Algú s’ha parat a pensar que l’energia que utilitza un vehicle elèctric pot venir d’una fàbrica tèrmica que emet sofre?”, exposa.
Els possibles compradors dubten sobre qüestions més immediates i demanen saber si, quan arribi el moment, podran revendre el seu nou dièsel a un bon preu. La preocupació és lògica: una caiguda de la demanda podria suposar que el seu valor de revenda fos menor en un futur però també hi ha altres possibles escenaris. “Les companyies de rènting apunten que en un futur els vehicles de gasoil seran una oportunitat”, explica Isidre Morros, del concessionari. La línia general, però, és d’incertesa. Ningú s’atreveix a pronosticar un futurible.
El pes del dièsel. Ràtio de nous vehicles dièsel i gasolina als municipis del Vallès els anys 2015 i 2018 (fins avui) / GREMI DEL MOTOR / MARKETING SYSTEMS IBERIA
Vendes de cotxes al Vallès Occidental i Sabadell / GREMI DEL MOTOR / MARKETING SYSTEMS IBERIA
