Ciutat

“L’alcalde no incentiva l’ocupació, posa sobre la taula el problema”

L'alcalde Maties Serracant contestant preguntes dels alumnes del Sant Nicolau / Victòria Rovira
Classe de 3r d’ESO de l’escola Sant Nicolau

Som els alumnes de l’Agrupació Pedagògica de Sant Nicolau i hem fet una entrevista a l’alcalde de Sabadell, sota la direcció de l’Albert Solé i la Montse P. Creus, que ens han ensenyat les bases del periodisme en general.

Què va fer que es presentés a l’alcaldia?

Si tens una colla de gent que tinguin energia, il·lusió, que en tinguin ganes, i que aquella colla de gent decideixin, en aquest cas, que jo encapçali la llista… Després han passat mil coses i he acabat fent d’alcalde, però tampoc estava dins la previsió inicial. La idea era dir: “anem-hi, som-hi! Responsabilitat, il·lusió…!”. I a partir d’aquí, jo estava al davant d’una colla, i el més visible al final és el cap de llista i l’alcalde. A mi em feia molta il·lusió poder estar a l’Ajuntament, és una etapa relativament curta de la vida però és una etapa en què s’aprenen moltes coses.

Quina creu que és la mancança més gran de Sabadell? 

Hi ha moltes mancances, però una és que hi ha molta gent que pateix per arribar a final de mes. Hi ha molta gent que no té feina, hi ha molta gent que no té una casa on viure i se l’ha de buscar on sigui. La majoria de nosaltres no tenim aquest problema, els que estem aquí arribem a casa, tenim un sostre, tenim menjar a la nevera… però hi ha mil famílies a Sabadell que han d’anar a buscar el menjar perquè no el poden comprar. Aquesta és una mancança. Tothom ha de tenir una casa, poder tenir llibres a l’escola, tothom ha de poder moure’s, tothom ha de poder fer unes coses que són bàsiques.

Quina és la reacció de l’Ajuntament quan hi ha denúncies d’ocupació il·legal d’habitatges? 

La denúncia d’una ocupació inicialment és un tema policial. La policia, tan bon punt hi ha una denúncia, hi va i pren les determinacions que li correspon. A nosaltres què ens correspon? Identificar les persones que volen empadronar-se. Tothom pot empadronar-se, ni que sigui sota un pont, perquè és un dret bàsic. Empadronar-se et dona dret a l’educació, a la sanitat… A partir d’aquí, nosaltres fem diverses coses. Per exemple, quan hi ha una ocupació sobre un immoble que és d’una entitat financera, nosaltres intentem que s’arribi a un acord i, per tant, que aquesta entitat proposi a aquesta persona un lloguer. Per què? Perquè hi ha més de 7.000 habitatges buits a la ciutat i hi ha 1.000 famílies empadronades en un habitatge que no és seu i que no està llogat. La dimensió del problema és brutal. I si és de propietat privada, el que hem intentat també és intervenir entre la família i el propietari, i amb la policia.

Li preocupa l’augment de les ocupacions? 

Em preocupa que hi hagi més de tres mil persones que viuen ocupant. Em preocupa molt. Una persona que està ocupant és una persona que està en una situació d’inseguretat. La majoria de gent no ho fa per voluntat pròpia, ho fa perquè l’administració no li pot garantir aquest dret bàsic. L’alcalde no incentiva l’ocupació: posa sobre la taula el problema i el fet que l’administració va lenta.

Què pensa de la presumpta corrupció que hi va haver en l’anterior mandat? El quadripartit ja l’ha arreglada? 

Qui ha d’arreglar la corrupció és la justícia, que ha de passar comptes. El govern tenia com a objectiu fer una auditoria dels diferents serveis: repassar com es van fer les coses i quins mecanismes s’han de proposar a l’Ajuntament per evitar el que va passar.

Per què hi ha tan pocs carrils bici funcionals? 

Els carrils bici que s’havien fet en aquesta ciutat eren trossets: un tros aquí, un tros allà… Nosaltres hem fet un pla de tots els carrils bici que pensem que hi hauria d’haver a la ciutat i que ara estem fent. I en aquesta ciutat estem aquí: recomençant moltes coses. Hi ha un mapa general que està en aquests moments en curs: les connexions amb la Ronda Ponent i l’Eix Macià amb Sant Quirze.

Què fem quan trobem un gos abandonat al carrer? 

El procés és que si hi ha una denúncia d’un gos abandonat, la policia avisa el servei de recollida. Ara, hi ha un tema de responsabilitat, de civisme: ningú hauria de deixar animals abandonats al carrer. Si us els trobeu, s’ha de comunicar a la policia o al 010.

Què opina sobre la independència? És l’única preocupació de l’Ajuntament? 

És clar que per a l’Ajuntament no és una prioritat, però també és clar que vam viure i estem vivint una situació excepcional. La major part del govern pot ser independentista, però no tot el conjunt del govern.

Quins són els nous projectes per millorar Sabadell? 

Un cop a l’any, l’alcalde va a la Cambra de Comerç perquè li demanen l’estat de la qüestió. L’any passat vaig dir que aquesta ciutat no tenia un projecte de futur, sinó que tenia una suma de projectes: té un projecte que en aquests moments s’està acabant de materialitzar, que és un canvi a l’entrada de la ciutat; la recuperació de la Gran Via; la transformació del centre; la transformació de l’espai central; la transformació de la mobilitat; la recuperació de l’activitat econòmica comercial…

Quant cobra l’alcalde? 

En aquest moment, el meu sou l’hem marcat amb el meu partit polític i està al web. Nosaltres [els regidors de la Crida] el que estem cobrant són dues vegades i mitja el salari mínim. Un tema molt interessant que vaig trobar era que abans, un alcalde podia cobrar quatre mil euros, per exemple, el senyor Bustos podia cobrar més de cent mil euros l’any. No es tracta que l’alcalde hagi de cobrar molt poc: el sou de l’alcalde ha de ser un sou digne. Però la percepció que tenim de la realitat també depèn del que vivim en el nostre entorn.

Gràcies per assistir a aquesta entrevista i que li vagi molt bé. 

Moltes gràcies a vosaltres, és un gran exercici. No ho sabeu prou! L’alcalde té poques oportunitats, al final, per intentar fer un repàs així dels temes de l’actualitat. Crec que, a més, les preguntes eren de molta actualitat. He procurat no allargar-me gaire en les respostes, però trobo igualment molt important aquest exercici de corresponsabilitat política, d’acostar-se als càrrecs i que ens puguem escoltar entre tots per solucionar els nostres problemes. Tota la ciutadania tenim la responsabilitat de millorar la ciutat on vivim.

Comentaris
To Top