Ciutat

MAPES: Els municipis del Vallès amb més (i menys) pensions per jubilació

1.090,02 euros. És la prestació mitjana d’un jubilat a Sabadell. Les pensions de la gent gran, a tancament del 2018, van arribar al seu màxim històric a la ciutat. No obstant això, hi ha una dada que s’ha mantingut constant en els darrers anys: els jubilats sabadellencs cobren menys que la mitjana catalana –1.225,54 euros–, amb una bretxa que oscil·la entre l’11% i el 12%, segons les dades fetes públiques per l’Idescat.

L’explicació d’aquest fenomen és el càlcul de les prestacions, que es fonamenta en la quantia del salari i els anys de cotització, segons els experts. Hi ha una relació directa entre els nivells de renda i les prestacions per jubilació. “Funciona de manera proporcional. Això indica que hi ha més persones que han sumat menys anys i menys salari”, explica Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. Segons considera, en els nuclis de població on l’atur i la precarietat han estat més visibles, això s’ha traduït en menys prestació.

És poc o molt?

Si es creuen dades, les xifres mostren precisament aquesta relació: Sabadell té una renda familiar bruta (16.600 euros) per sota la mitjana de la comarcal (17.400 euros) i de Catalunya (17.000 euros). Així, en poblacions veïnes com Matadepera i Sant Cugat, amb un alt nivell adquisitiu –26.400 euros i 23.900 euros de renda familiar mitjana, respectivament– també compten amb les pensions mitjanes més altes de la comarca –1.581,17 euros i 1.557,66 euros–. El mateix passa en el sentit invers: Badia del Vallès, la ciutat amb la renda més baixa del Vallès Occidental (12.200 euros) compta amb una de les pensions més baixes de la comarca: 1.106,39 euros.

La realitat de Sabadell, una de les cinc ciutats més grans de Catalunya, s’ha de comparar amb les ciutats de la seva dimensió. Respecte a Terrassa, la pensió de la gent gran és pràcticament idèntica (1.047,78 euros); mentre que sí que hi ha variacions a l’alça amb l’Hospitalet del Llobregat i Badalona –1.156,16 euros i 1.146,58 euros, respectivament–.

Amb independència de la diferència que separa els jubilats d’una banda o una altra del territori, la realitat és que tant pensions com el nombre de prestadors pugen. Respecte a fa set anys, a Sabadell hi ha un 16,8% més de jubilats (29.276), que han guanyat un 19% de poder adquisitiu. “Serà una constant en els darrers anys. La generació del baby boom haurà de picar a la porta de la Seguretat Social”, exposa Miret. El mateix es produeix a Catalunya i a la resta d’Espanya, on ara s’ha d’afrontar el futur de les pensions.

Compara les pensions a la comarca (primer mapa) amb la renda disponible (segon mapa):

Un model esgotat?

La caixa de les pensions està sota mínims, fa temps que es planteja una reforma del sistema a Madrid i els iaioflautes han sortit als carrers a protestar. Des del 2010, hi ha menys cotitzadors que receptors, que ha provocat estralls en els recursos públics. Segons Miret, el problema no és el sistema ni l’envelliment de la població, sinó el mercat de treball: “La Seguretat Social està en risc en un moment en què hi hauria d’haver el màxim de cotitzadors [els del baby boom]”.

Els poders econòmics demanen una reforma urgent i unànime. “Cal un acord d’Estat i de tots els partits. No és discutible”, exposa la secretària general del CIESC, Núria Aymerich. El president de Centre Metal·lúrgic, Gabriel Torras, coincideix en la diagnosi però aporta un matís: “La solució no és més impostos. Ja hi ha massa pressió fiscal a l’empresari i al treballador”.

Per a Torras, la sortida depèn d’aconseguir més cotitzadors o d’adoptar un model mixt. “La gent necessita diners a la butxaca. Això és el que dinamitza l’economia”, sentencia. Amb reforma o sense, al president de Creu Roja i vocal al Consell de la Gent Gran de Catalunya, Josep Masip, li preocupa especialment l’impacte social de les taxes d’atur i els nivells de salaris actuals. “L’impacte de la crisi en les cotitzacions es notarà en un futur immediat. Aviat parlarem de pensionistes pobres”, explica Masip, que demana una política a favor de “llocs de treball dignes per revertir conseqüències en el futur”.

Comentaris
To Top