En motiu del primer aniversari de la mort del sabadellenc Antonio Giménez, la seva família ha escrit una carta de record que reproduïm íntegrament a continuació.
En nom de la família Giménez Ruiz em dirigeixo als mitjans, en primer lloc, per agrair-los la cobertura realitzada per la defunció del meu pare, Antonio Giménez Sánchez, el passat 25 de maig del 2018 a conseqüència d’una electrocució a la dutxa; i, en segon lloc, demanar-los que continuïn de prop aquest cas, perquè els fets continuen sense esclarir-se. Volem que les coses canviïn i es puguin evitar, en el futur, accidents com aquest.
Ets un exemple com a pare, com a fill, com a germà, un amic, un company. En definitiva, una persona exemplar en tots els aspectes. Eres alegre i simpàtic, amb força i l’afany d’ajudar sempre. Un any després, tothom recorda el teu somriure i la teva fe, ens ensenyaves a pensar, a conèixer el camí i caminar-lo. La teva filosofia de vida era cap amunt, ment en positiu, pas ferm i humilitat per davant de tot. I és que ell no escalava muntanyes perquè el món pogués veure-ho, ho feia per poder veure el món.
Fa un any que vas marxar i des d’aleshores han passat tantes coses… tants cops m’he preguntat on ets, he necessitat la teva abraçada en els moments en què m’envaeix la desil·lusió i el meu crit es dirigeix al cel. Sempre hi haurà un enorme buit en mi. Estàs absent, però sempre molt present en mi. T’estimo, pare.
