Pas endavant. Després d’un breu, però fructífer, pas per l’Escola Pia, on Borja Burgos va aconseguir una classificació històrica per a la final four de la Copa Catalunya, el tècnic de Castellar del Vallès ha decidit creuar la Gran Via per encetar una nova etapa al Club Natació Sabadell. Amb la il·lusió i les ganes renovades, espera poder situar l’equip entre els primers classificats de la Segona Divisió B.
Dos mesos i escaig després, tornes en dinàmica competitiva. Com ha estat aquest impàs de temps? Han estat uns mesos molt complicats. Fa temps que en el meu cap ja rondava la idea que el projecte de l’Escola Pia tenia data de caducitat i vulguis o no això et té relativament distret tot i que estàs centrat amb els objectius. Després de Setmana Santa, però, tot es precipita i com ja vaig dir en el seu dia, va haver-hi un exaltament innecessari. La realitat la coneixem el club i jo i crec que es van precipitar els esdeveniments. Hi ha rivalitat entre clubs i, a vegades, algunes coses es van dur a un fanatisme excessiu.
Quins han estat els motius que t’han empès a sortir de la zona de confort per iniciar aquest repte? N’hi ha diversos. Els principals venen per un desgast habitual de qualsevol projecte exigent. Arriba un moment que començo a dubtar de si tinc les forces, la il·lusió i les ganes de continuar fent el que estava fent. Tanmateix, hi ha certes limitacions que jo vaig trobant, sobretot, en l’àmbit estructural, que em fan minvar aquesta il·lusió que comentava. Al final, els reptes seran els mateixos i les limitacions també i aquí és on em plantejo el meu futur com a entrenador. I jo què busco? Pot sonar a massa ambiciós, però jo no vull que Segona B sigui el meu sostre. Busco un projecte que em pugui donar més i aquí hi ha una estructura en l’àmbit de club superior. A més un dels motius que em fa escollir el Club ha estat l’aposta que ha fet l’entitat per la secció de futbol sala en els darrers anys apostant per entrenadors i jugadors.
Arribes a un club que en els últims anys està fent petits passos per intentar situar-se a la zona alta de la categoria. Aquesta vegada serà la definitiva? Davant l’escenari de reestructuració sencera que viurà l’equip, és molt difícil mesurar exactament quin serà el nostre objectiu. Tot i el hàndicap de fer un equip nou, amb el que això implica, tant el club com jo tenim el repte de millorar el resultat d’enguany. Encara no és segur però si s’acaba jugant aquest play-off entre els quatre primers classificats, seria una gran notícia lluitar per entrar a disputar-lo.
Com estan anant els primers dies a la teva nova casa? Fins ara molt bé. Sí que és cert que encara no hem començat en el dia a dia de pista que és realment on s’acaba marcant les diferències. Fins ara el que hem viscut és un treball cada dia amb l’Arnau (coordinador) amb la recerca de jugadors, parlant amb la plantilla…. Tanmateix, llargues xerrades amb el cos tècnic –Darío i ‘Txec’-, dues persones de Castellar a qui conec des de fa temps, sobre aspectes tècnics i tàctics amb moltes ganes i il·lusió. Aquí sí que vull agrair a tot el cos tècnic de l’Escola Pia perquè sempre m’hi he sentit molt a gust.
Quin segell tindrà l’equip de Borja Burgos? La meva idea és fer un futbol sala atractiu. La gent que em coneix sap què m’agrada i jo l’entenc com un espectacle. També he de dir que quan estàs en equips de rendiment has de guanyar, però jo sóc dels que pensa que com millor juguis, més probabilitats tindràs de guanyar. Abans de tot això, el primer objectiu que tenim és construir un gran equip, crear una família i a partir d’aquí, i amb el feedback dels jugadors, intentar plasmar aquesta idea sobre el camp. El coneixement de la plantilla t’acaba fent aquest salt.
Fa dues temporades, a Can Colapi vas tenir un inici força complicat. Ara, amb un grup nou, en què incidiràs per evitar que es torni a repetir una situació semblant? Crec que l’escenari és diferent. A l’Escola Pia em vaig trobar un grup que tenia molts automatismes, uns vicis adquirits, i el repte era canviar hàbits per adaptar-nos a la idea que jo tenia. Aquí on hauré d’incidir serà en generar un sentiment d’equip, una pinya que ens permeti començar a construir el projecte que tenim al cap que segurament ens constarà entre dos i tres mesos. Al final, als resultats li dono una importància relativa. Estic plenament convençut que quan entrenes i jugues bé, els resultats tard o d’hora arriben com es va demostrar l’any passat.
I per últim, tornes a retrobar-te amb Dani Castro…Per mi serà un plaer tornar-lo a entrenar. Ha de ser un home important, i també ho haurà de ser el Ferran, un noi del Club que s’ha guanyat amb mèrits propis el seu rol dins el primer equip en les últimes temporades. Aquests tipus de jugadors i persones han de ser el reflex de l’equip i amb el que s’han d’emmirallar els nanos. Són persones joves amb molta experiència que ens han de donar moltes alegries.
