Té 83 anys i és legalment considerada com a persona depenent. L’Hermínia, nascuda a Ca n’Oriac, es va traslladar a l’últim barri de Sabadell fa una dècada i continua visitant el seu centre d’atenció primària (CAP) de tota la vida.
Això no suposaria cap problema excepte pel trajecte “llarg” que ha de fer cada cop que té una visita al metge, tenint en compte la seva dificultat per desplaçar-se. “Més de mitja hora per arribar-hi i, després, mitja més de tornada a casa”, lamenta.
La senyora viu al carrer Copenhaguen, la via que delimita amb el barri de Castellarnau, i critica que tampoc no hi ha “bones combinacions de transport públic”. Bé, de fet té dues opcions: la línia 4 o la 11 d’autobús, tot i que el trajecte caminat supera el quart d’hora, que l’Hermínia considera “indignant”.
Dilatació de terminis
Com ella, milers de veïns de Can Llong han d’anar a altres barris buscant els serveis més bàsics: la sanitat i l’educació. Tot i que, segons les noves promeses de la Generalitat de Catalunya, el canvi potser no triga gaire a arribar.
Els titulars de premsa destacaven fa més de dos anys que l’inici de les obres per a la construcció del CAP seria el 2018 i l’equipament seria una realitat a finals del 2019. Ara, la promesa es desplaça a l’any 2022, segons fonts del departament de Salut.
Simulació del CAP Can Llong / CEDIDA DEPARTAMENT SALUT
Els veïns desconfien que aquest cop sí que sigui així. En aquest sentit, el membre de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública Manuel Navas diu que “esperem que sigui l’última data que ens donin”.
Forjar el futur
“El que passa a Can Llong no té nom”, critica un altre veí de la zona, Sergi Ortega, que comença a plantejar-se l’escolarització del seu fill. L’escassa oferta escolar i la manca de places preocupa els pares que hauran d’inscriure els seus fills als centres escolars.
L’escola Virolet continua en barracons i, tot i que el projecte ja està licitat, no entraria en funcionament fins al curs 2021- 2022 i “s’haurien de mantenir els mòduls prefabricats (barracons) durant un temps”, preveu Manuel Robles, regidor d’Educació.
Manifestació contra els barracons a Can Llong / OSCAR ESPINOSA
Pel que fa a l’institut Can Llong, també sense edifici, “s’esperen novetats aviat, el motor comença a funcionar”, avança el regidor, que demana “tranquil·litat”, tot i que “entén” la situació dels afectats. Robles diu que al setembre es farà una “radiografia” de les necessitats de l’escola i es presentarà un concurs participatiu d’idees per dissenyar el futur institut.
Les famílies de l’institut, però, es miren desconfiades la notícia i consideren que només és “fum”. Jesús Viñas, director comarcal de Serveis Territorials d’Ensenyament, però, tranquil·litza els ànims dient que “el concurs no endarrereix el projecte” i que “els recursos ja estan assignats”.
