L’any 1969, Jordi Catón i Joan Manuel Blanco van guanyar el II Ral·li de la Llana-Premio Textil Riba amb un Porsche 911, el mateix que l’any anterior també havia guanyat aquella cursa, però aleshores conduït per Joan Fernández i Carlos Kotnik de copilot.
Era un vehicle matriculat a Andorra per abaratir-ne el preu. Només se n’havien fabricat quatre unitats com aquella, destinades a guanyar al Ral·li de Monte-Carlo del 1967, un objectiu que Porsche va aconseguir finalment l’any següent, gràcies al pilot britànic Vic Elford. Era un vehicle Premium, més lleuger i amb un motor de 170 cavalls que Catón va comprar a Fernández. Una oportunitat que el Jordi no va deixar passar i a partir de la qual sempre més va competir amb aquests automòbils alemanys.
Per al jove manresà Joan Manuel Blanco, aquella segona edició del Ral·li de la Llana era la seva primera experiència com a copilot –i l’última, per cert–, però per al Jordi va ser una fita destacable en el seu palmarès, encetat uns anys abans al volant d’un Seat 600 i un Seat 850. Aquell any, va córrer setze curses més, entre ral·lis, competicions en circuit i pujades cronometrades. A més del Ral·li de la Llana, amb el 911, va guanyar el Ral·li de Sant Sebastià i el Ral·li del Club 600. Amb l’Alpine Renault A110 i el Fiat 850 Coupé –preparat a Itàlia– que també tenia aleshores va quedar primer a la Pujada cronometrada a Sant Bartomeu del Grau i es va classificar novè al Trofeu SEAT celebrat al circuit de Montjuïc.
Al volant del Porsche 911 i amb els trofeus que va rebre com a guanyador de la segona edició del ral·li / CEDIDA
L’Escuderia Sabadell, precursora de l’actual Motor Club Sabadell, organitzava el ral·li amb el suport econòmic de Tèxtil Riba. La cursa era puntuable per al Campionat de Catalunya i es disputava en ple hivern, de nit i en dues passades per tram. Els participants sortien i arribaven a Sabadell, després de recórrer carreteres del Vallès i el Bages i competir en diversos trams cronometrats com els d’Estenalles, Montserrat, el Coll de la Pullosa, Gallifa o Les Solanes. A l’edició d’ara fa cinquanta anys s’hi van inscriure setanta equips.
El Jordi explica que, uns dies abans, havien recorregut els trams previstos per memoritzar-los i prendre notes.
Aleshores, pilot i copilot s’entenien literalment a crits, perquè entre el casc i el soroll del motor no hi havia cap altra manera de comunicar-se. “Frena, frena, frena!”, cridava Blanco desesperat quan el Jordi no li feia cas perquè ja es coneixia el tram. Recorda també que pujant de Vic cap a Collformic i Moià van perdre molt temps pel gel de la carretera, però en arribar als trams de Gallifa i de Castellar del Vallès a Matadepera, van recuperar-se i van poder guanyar. De fet, aquest últim tram és un dels que més li agradaven al Jordi, perquè se’l sabia perfectament i podia resseguir molt bé els marges als revolts, una de les seves característiques com a pilot. Una altra era que sabia conservar la mecànica i només molt de tant en tant trencava (tenia avaries).
Mecànic i pilot per terra i aire
Jordi Catón i Berenguer, nascut a la Creu Alta l’any 1928, al número 44 del carrer de Fernando –avui de Dinarès–, es va iniciar en la conducció d’automòbils als 18 anys com a xofer de Jaume Balsach, empresari tèxtil que tenia dos magnífics automòbils, un Fiat 1100 i un Plymouth. El Jordi també feia el manteniment d’aquests vehicles com a mecànic d’ofici que era. Posteriorment, va treure’s la llicència de taxi de luxe i va fer de taxista durant uns anys, conduint un Chrysler Windsor, fins que l’any 1964 va decidir establir-se per ell mateix i va obrir la seva primera botiga de compravenda de cotxes amb el nom d’Automòbils J. Catón.
Va debutar en el món dels ral·lis i de la competició automobilística al volant d’un Fiat 100 i amb Joan Balsach de copilot a l’inici dels anys cinquanta. Després de tres dècades de competir en més de 150 curses i en les principals curses cronometrades i de velocitat que s’organitzaven a casa nostra puntuables per als campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa –en la majoria de les quals sempre es va classificar en els primers llocs–, es va retirar per dedicar-se a la regularitat i els clàssics.
A més de pilotar automòbils, el Jordi també ha pilotat avionetes, perquè l’aviació ha estat la seva altra gran passió. L’any 1953, després d’haver acumulat 20 hores de vol amb una Bücker 131 biplana i una Piper biplaça i sumar 240 carrusels i aterratges va obtenir la llicència de pilot. De les seves peripècies al cel té tantes anècdotes i vivències com del món de la competició automobilística, i nombrosos records materials que li agradaria que formessin part del museu de l’aviació que ara s’ha obert a l’Aeroport de Sabadell.
L’homenatge que li ha fet el Motor Club Sabadell en aquesta edició del Ral·li de la Llana és totalment merescut. Jordi Catón és un testimoni destacat d’aquella generació de pilots locals no professionals que, a partir dels anys seixanta, tant van contribuir amb els seus èxits a despe
rtar l’afició per la competició automobilística i a fer de Sabadell una ciutat de referència en el món del motor, un actiu que, fins ara, no s’ha sabut aprofitar prou bé.
El Jordi assenyala el cartell de l’edició del 1969 / CEDIDA
