Ciutat

La lenta reforestació del bosc de Can Deu

Les ventades del 2014 al Vallès van arrencar 45.000 arbres del pulmó de Sabadell, el bosc de Can Deu. Fins ara se n’han reposat 5.350 (un 11%)

Alguns pins blancs antics, alts i prims; i diversos arbres replantats, més petits, aquest dilluns / LLUÍS FRANCO
[Marta Ordóñez / P. J. Armengou]

El vent va arrasar amb tot. Mirant a vista d’ocell, el bosc de Can Deu té encara avui unes evidents clarianes causades per les greus ventades que, ara fa cinc anys, van destruir vuit de cada deu arbres del pulmó verd de Sabadell. Les ratxes de vent, que van assolir els 150 quilòmetres per hora, van destrossar 89.000 arbres a tot el Vallès Occidental. Uns 45.000 dels quals s’ubicaven a les 86 hectàrees del bosc de Can Deu. La pràctica totalitat dels seus pins.

Aquell 9 de desembre del 2014 la primera reacció arreu del territori va ser d’alarma. Aviat, però, va arribar també el compromís de totes les parts implicades (Fundació 1859 Caixa Sabadell-FCS, Ajuntament i veïns) per recuperar l’espai. Només a Sabadell, la Diputació de Barcelona va destinar 586.000 euros dels 3 milions i mig que va invertir a tota la comarca per contrarestar els efectes del temporal. La Diputació de Barcelona va destinar a la FCS 50.000 euros el 2016. La resta dels treballs es van finançar amb l’assegurança forestal de la finca i la venda de la fusta que va deixar la ventada.

Des del 2014 s’ha aconseguit recuperar poc més d’un 11% dels arbres que hi havia prèviament a Can Deu. Unes 6 hectàrees. A partir del 2016 es van replantar 5.350 arbres repartits en les quatre zones més visitades: 5.000 van anar a càrrec de la Fundació 1859 Caixa Sabadell (FCS) i 350 els han aportat els voluntaris de la plataforma ciutadana Salvem el Bosc de Can Deu. Dels arbres replantats, diuen des de la FCS, la majoria han sobreviscut.

“El 80% dels pins blancs, roures i alzines que vam plantar s’han mantingut. És una dada espectacular perquè en casos així la ràtio normalment és menor”, assegura el director de la fundació, Joan Carles Sunyer. Per a la propietat, el balanç dels darrers cinc anys és positiu i avala la gestió que s’ha fet fins ara del bosc. Per a la FCS, el procés de recuperació s’està desenvolupant segons les previsions; i el model mixt que s’està seguint –amb zones replantades i espais per a la regeneració natural– està suposant una oportunitat per estudiar la recuperació d’un bosc en cas de ventada. “És essencial aprofitar la capacitat de regeneració del bosc”, diu Sunyer. No es descarta, però, ampliar la inversió i, si cal, reforestar de nou amb més exemplars.

Crítiques a la gestió privada

No tothom, però, està content amb les actuacions de la Fundació. “Durant les reforestacions va haver-hi tales indegudes d’alzines i roures”, denuncia el portaveu de la plataforma Salvem el Bosc de Can Deu, Ricardo Roso; que també assegura que la FCS ha tornat a plantar pi blanc i que aquesta és una espècie poc adequada.

Des de l’entitat, que s’encarrega de regar cada diumenge les noves plantacions i fa constants batudes per netejar el boscno es mostren especialment optimistes amb l’evolució de l’espai. “Estem igual que el 10 de desembre del 2014. La reforestació és insignificant”, lamenta Roso, que opina que si no se substitueix el pi blanc, “pot tornar a caure davant noves ventades”. Des de l’agrupació veïnal, que s’ha assessorat amb experts en la matèria, exigeixen la replantació d’un bosc urbà amb arbres autòctons com alzines, roures i pi roig.

“La manca de consens tècnic en aquests casos no és perquè una cosa sigui bona i una altra dolenta”, opina el professor de la Universitat de Barcelona Joan Real, “depèn del que es vulgui tenir al bosc”. Aquest especialista en biologia de la conservació considera que deixar part de l’espai per observar l’evolució forestal sense intervenció humana pot resultar interessant. Però que si es vol tenir un bosc vell cal “treure pins, aclarir els que es deixin, apostar per un bosc mixt amb una mica de tot, i gestionar-ho perquè no sigui gaire dens i hi hagi arbres grossos”.

Publicitat

Què va fallar el 2014?

L’efecte devastador del temporal al bosc de Sabadell no s’explica exclusivament per la força del vent. Així ho apunta la biòloga sabadellenca Berta Montilla, que opina que va ser l’“efecte dominó” dels arbres el que va causar més problemes. És a dir, que bona part dels pins que van caure, ho feien arrossegats pels del costat. Coincideix amb l’anàlisi el professor Real que explica que “aquell va ser un dia molt excepcional, amb un vent molt fort i concentrat en un sol lloc”, però que “bona part del problema va venir per la gran quantitat de pins que hi havia a Can Deu”.

Un home passejant el desembre del 2014 entre els arbres destrossats per la ventada / LLUÍS FRANCO

En la magnitud del desastre també hi va tenir un paper la qualitat del bosc. “Bastantes zones afectades eren plenes de pins alts i prims i hi havia pocs arbustos i clarianes”, diu Real. “El pi blanc té una gran alçada i les seves arrels són superficials, per tant, és feble davant un vent fort”, afegeix Berta Montilla, que considera que hi ha parts del bosc que es regeneraran amb el pas del temps però que altres necessitaran intervenció humana.

La FCS ha recalcat en diverses ocasions que el procés de recuperació és lent i complicat, i que caldran uns 20 o 25 anys per tenir un bosc semblant al del passat. Afegeix, però, que l’espai serà millor. “El bosc del futur no serà com la pineda que va desaparèixer amb la ventada”, diuen des de la Fundació, sinó que serà un bosc mixt amb alzines i roures, amb “l’ocasional presència de pins blancs” i amb un sotabosc “més desenvolupat que l’antiga pineda”.

Quin ha de ser el futur del bosc?

Per a alguns detractors de la gestió privada del bosc, la seva recuperació mai serà completa mentre la propietat la tingui la FCS. En aquest sentit, entitats com Salvem el Bosc de Can Deu han reclamat en els darrers anys la municipalització de l’espai. Amb aquest objectiu, la plataforma ha recollit en els darrers anys fins a 3.000 signatures demanant-ho. Roso opina que si el bosc torna a pertànyer Sabadell serà molt més fàcil actuar.

Des de la FCS defensen la tasca desenvolupada fins ara i recorden, en paraules del seu director, que prendre cura del bosc “no surt precisament a compte”. “És una despesa extraordinària”, assegura Joan Carles Sunyer, “però seguim amb el mateix compromís de sempre: protegir i conservar el bosc, i posar-lo al servei de la ciutadania”.

Des de l’Ajuntament indiquen que és hora d’abordar el debat sobre la municipalització del bosc i que la possibilitat d’un consorci publicoprivat està sobre la taula. Així ho va indicar l’alcaldessa, Marta Farrés, a la trobada organitzada per Sabadell Cercle d’Entitats el 27 de novembre. “Hem d’intentar fer algun tipus de consorci, i hauríem de fer-lo amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona. Si no és amb ells, trobo difícil que ens en fem càrrec sols”, va dir.

Joan Carles Sunyer assegura que la Fundació està oberta a qualsevol col·laboració i ajut, tant públic com privat, i a discutir el model més adequat per al bosc. Diu, però, que no han rebut cap comunicació al respecte per part del consistori, que és membre del seu patronat. Aliè a aquests debats, el bosc segueix creixent. El verd –o daurat i rogenc, ja que és hivern– es va obrint pas. El pulmó de Sabadell revifa. Tot i que molt a poc a poc.

Zoom: La vida s’obre pas

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top