Un problema amb l’electrònica del cotxe va posar fi de manera prematura al somni de Jordi Queraltó i d’arribar a Qiddiya en la seva estrena en el Dakar, el raid més exigent del món. De la mà de Jeep Olrait, la parella ha pogut viure una experiència que els ha impregnat.
Com ha anat la primera experiència? Petra: M’he trobat molt còmode. Sí que és cert que al principi tenia una mica de por perquè em van dir que la navegació seria molt complicada però amb el Jordi hem fet un bon tàndem aconseguint passar per tots els way points fins a l’abandonament.
Jordi: Hem acabat amb més ganes de Dakar. Quan vam abandonar ja estàvem parlant de l’any vinent. A les primeres etapes, que anàvem al davant, els minis oficials ens seguien a nosaltres. Vam fer una navegació impecable. Ha estat una experiència brutal que ens ha servit per aprendre que fer un Dakar és possible. Tenim nivell i un projecte molt engrescador que si Jeep ens dona suport podem anar a més.
Què se sent poder compartir raid amb Monsieur Dakar, Carlos Sainz o Fernando Alonso? Jordi: Personalment no els he conegut. Quan estem a la pista, tots volem guanyar i a mi no em preocupava tenir l’Alonso o el Sainz. Si hagués de posar un percentatge de quina importància té cada aspecte, et diria que el vehicle té entre un 60 i 70%, 25% copilotatge i un 15% la conducció. A vegades, no és oro todo lo que reluce tot i que, evidentment, són grans pilots. He tingut la sensació d’estar a un camp de futbol amb el Messi.
Jordi Queraltó i Petra Zemánková durant una etapa del raid /CEDIDA
Un 15%, però, d’un risc mortal… Jordi: Sí… La gent em deia, quins paisatges més bonics! i jo els responia: no n’hem vist cap. El 99,9% de les vegades has d’anar concentrat. Mirem únicament i exclusivament allà on el cotxe posa les rodes. Una errada, per petita que pugui semblar, com bé dius, et pot costar la vida i desgraciadament ho hem viscut amb la mort de Paulo Gonçalves.
L’aventura, més enllà del factor humà, també tenia el component del vehicle. Un repte atrevit amb el Jeep Rubicon. Jordi: El cotxe ha anat molt bé. Hem fet un bon paper en molts moments amb un cotxe que té un motor, un canvi i una electrònica de sèrie. Vam tenir sis mesos per preparar el cotxe sense l’ajuda de cap casa oficial, sí del concessionari Jeep Olrait de Sabadell. Evidentment vam fer el que vam poder i va aguantar fins on va poder. No podem treure or d’on no n’hi ha. L’aposta per un concepte de cotxe rígid i amb eixos rígids ha funcionat.
Exactament, què va passar al quilòmetre 78 de la setena etapa? Petra: Érem conscients que si fallava alguna cosa era l’electrònica. Durant les etapes anteriors també vam tenir alguns problemes que vam poder solucionar. Va ser especialment dur perquè veníem del dia de descans i teníem les piles carregades. També és cert que el 90% dels participants que s’estrenen no l’acaben i que arribar al final seria difícil.
Jordi: Va ser un abandonament intel·ligent. Des del primer dia l’electrònica ja ens feia la guitza. La sorra porta partícules metàl·liques, porta zinc i és conductor i això fa que a la mínima que entri sorra a la centraleta es torni boja. Aquest hàndicap ens va fer perdre moltes hores i aquest fet fa que et trobis roderes de camions de mig metre i sigui molt complicat avançar. La nit cau i has de reduir la velocitat al 50% si no et pots matar… En aquell punt quilomètric el cotxe tallava la injecció quan volia i havíem perdut la direcció, dos errors inconnexos. El millor era abandonar.
