El sector de l’automòbil viu un moment d’incertesa davant les mesures anti-contaminació que plantegen les diferents administracions –locals, autonòmiques i estatal–. Impostos i restriccions, missatges repetits, que han agafat força entre els conductors i que han condicionat el mercat. Pel president de les patronals Fecavem i Gremi del Motor, Jaume Roura, l’any 2020 s’albira com un punt d’inflexió, en què hi ha molta adaptació i també exigències.
Quina valoració fa dels resultats del passat 2019? Considerem que ha estat un any complicat per la situació que se’ns ha plantejat. Aquestes normatives, que afecten nuclis importants com Barcelona, han generat una confusió a l’hora de renovar el parc automobilístic que ha provocat una caiguda del 6%. És un escenari que ens preocupa molt veient que la persecució a l’automòbil és desmesurada.
En quin sentit? Respecte a tota la cadena de valors que avui depenen de l’automoció des de fabricació fins a reparació passant per distribució. Nosaltres sempre hem vetllat per defensar la seguretat i la qualitat de l’aire, que això no ho posi en dubte ningú. Creiem, però, que la confusió i els dubtes que s’han posat a l’automòbil no són els més adequats.
Creu que polítiques com els impostos al dièsel i sobre el CO2 estan condicionant ja el mercat abans que entrin en vigor? En primer lloc, aclariré que els nous dièsel generen menys CO2. I nosaltres fa un parell d’anys que ho diem: no té res a veure amb les combustions passades i ara contamina per sota les normatives de CO2. Tot i això, les polítiques han provocat que la decisió de compra s’hagi inclinat cap a altres motoritzacions com benzina o híbrids. Una mostra de la confusió total que hi ha.
I quina opinió té sobre l’impost planejat per la Generalitat? Sobre l’impost del CO2 he de dir que a la resta d’Espanya no el tenen i això creiem que és injust.
Això, és un greuge per als catalans… Evidentment. Això no és una solució a l’objectiu que es pretén com tampoc ho són les zones de baixes emissions.
Què en pensa de la zona de baixes emissions? Això no deixa de ser una altra decisió que qui l’ha pres no ha tingut en compte el sector per buscar solucions al problema plantejat. L’automòbil, quan circula per ciutat, contamina un 17%, mentre que per carretera és un 24%. Si han de prendre mesures, que les prenguin com toquen. El camí que s’ha de promoure urgentment és la renovació del parc automobilístic. A Espanya i a Catalunya tenim una mitjana d’antiguitat de 12,5 anys. Això vol dir que tenim cotxes amb més de vint anys circulant i s’han de retirar.
Retirar, a quin preu? S’han de donar facilitats a les persones d’aquests vehicles per renovar-lo. El govern d’Espanya ha de trobar la manera de poder dotar d’una partida pressupostària per ajudar a renovar el parc. D’aquesta manera tindrem una major qualitat de l’aire i més seguretat viària.
Com preveu aquest any? Preveiem una caiguda entre el 5 i 6 %. Tot això, però, anirà en funció de diverses coses com els diversos canvis que s’estan implantant, la recepció per part dels usuaris o el paper que hi poden jugar les mateixes marques per equilibrar amb proporcionalitat motors elèctrics amb els de combustió. En definitiva, ens espera un any amb molts interrogants per veure com reaccionarà el mercat.
A hores d’ara, com veu l’electrificació dels vehicles? També té problemes. Funciona amb quatre rodes que generen pol·lució, els frens, per molt sofisticats que puguin ser, també contaminen com les bateries. Tot s’ha de resoldre per no parlar de generar electrificació per poder tenir un parc elèctric.
I per últim, si s’hagués de comprar un vehicle, per quina motorització es decantaria? Un dièsel amb els ulls tancats. Consumeix menys CO2 i és més rendible, tot depenent de l’ús que en facis, per exemple, com a cotxe utilitari per anar a la feina cada dia. Ara per ara, és el cotxe més pràctic i no ho dic jo; des del Japó s’està incentivant la compra per aquesta opció.
