Futbol ficció. Aquest diumenge, en condicions normals, a la lliga de Segona B s’haurien enfrontat Gimnàstic i Sabadell. O sigui, el retrobament de Toni Seligrat i el conjunt arlequinat 15 mesos després de la seva destitució, envoltada de la polèmica pels incidents amb aficionats a Peralada. L’actual tècnic grana ha concedit, des de Torrent on viu el confinament, la primera entrevista a un mitjà sabadellenc per parlar de la seva turmentosa sortida i altres aspectes força interessants.
Com està vivint aquesta situació? Com tothom, suposo. Per sort estem bé de salut i només podem desitjar que això passi. És complicat perquè veus patir molta gent i, d’altra banda, es fa molt estrany no poder fer la teva feina. Toca resistir i esperar.
Aquest diumenge s’hauria retrobat amb el Sabadell com a rival. Especial? Per a mi jugar contra un exequip sempre és un partit especial. Recordes una etapa i procuro quedar-me amb les coses positives. També hi ha sentiments i el record de moltes persones. També és un extra de motivació. És allò de voler guanyar qui més estimes. També em passava en el Sabadell quan jugava contra l’Alcoià, per exemple.
Quantes vegades ha pensat Seligrat en la fatídica tarda de Peralada que va acabar en la seva destitució? Moltes, moltíssimes. No ho oblidaré mai perquè va ser l’experiència més desagradable de la meva vida. Me’n penedeixo, va ser una errada greu per part meva. Mai hauria d’haver anat a parlar amb els aficionats. Jo en aquell moment ho vaig fer amb la intenció de defensar els meus jugadors. Vaig escoltar insults molt greus contra alguns futbolistes i penso que era injust. La meva idea era parlar amb tranquil·litat i posar pau, però se’n va anar de les mans i jo vaig ser el gran perjudicat. El pitjor va ser la imatge que molts mitjans van voler donar de mi. Van aprofitar una excepció per presentar-me com un tècnic agressiu i mal educat. Allò és el que més em va doldre, perquè no reflecteix gens el meu tarannà.
Sense l’incident creu que no hauria estat destituït? N’estic convençut. Allò va precipitar la decisió. Crec que em podien haver sancionat aplicant el règim intern i continuar. De totes maneres, Esteve Calzada i Bruno Batlle van donar bones referències meves al Nàstic i això vol dir que em tenen una estima i ho agraeixo.
La sensació és que no va poder acabar el seu projecte? Era un projecte de tres anys. Un primer de supervivència, un segon de consolidació i el tercer havia de ser el bo. De fet, així està sent. Amb l’arribada dels inversors, més pressupost i millors jugadors. El meu gran repte era viure una temporada com la que està fent ara el Sabadell. Aquest era el Sabadell que jo volia, lluitant a dalt. M’hauria agradat molt gaudir-ho.
Ho pot aconseguir amb el Nàstic en un futur? Per això vaig venir. El setembre vaig rebre algunes ofertes, però jo sempre vull anar a un club amb aspiracions de fer play-off. El Nàstic té aquest perfil. Aquesta temporada va començar malament i ara l’únic objectiu és aconseguir la permanència i treballar per intentar ser un equip amb aspiracions la pròxima. No sé si hi continuaré. Les sensacions són bones, però el món del futbol canvia tot en un moment.
