L’inici del trimestre ve acompanyat de més dubtes que certeses. Aquest dimarts comença una tercera avaluació sota circumstàncies excepcionals, i això no hauria de traduir-se en més angoixa per a les famílies, que ja en suporten prou. Molts pares, però, es fan la pregunta: ara s’han de convertir en mestres? Ja us avancem, rotundament, que no. Els centres tenen la indicació de proposar activitats que puguin resoldre els alumnes de manera autònoma.
Per intentar respondre millor les incògnites generalitzades, hem consultat experts del món de l’educació. Us traslladem les seves recomanacions i la seva visió sobre aquest final de curs.
1. Pares convertits en professors? No!
Ni han de saber fer el paper de mestre ni els pertoca. Per a la secretària executiva del Consell Superior d’Avaluació, la mestra i pedagoga Carmina Pinya, els pares s’han de centrar, sobretot, a ajudar els fills a crear condicions idònies: buscar-los un espai que sempre sigui el mateix, donar un cop de mà organitzant horaris i ajudar-los a establir les seves rutines. I ser-hi presents, acompanyar-los emocionalment: “El paper dels pares és estar al seu costat. Preguntar-los com els ha anat i com se senten. Mantenir molta conversa, compartir sentiments”, explica l’educadora.
El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, a més, descarta que els pares s’hagin de convertir en vigilants per garantir que els fills omplin fitxa rere fitxa: “Aquest tipus de productivitat no genera aprenentatge. S’ha d’evitar la sobresaturació”. Segons ell, és molt més productiu que els pares ajudin, per exemple, a crear un clima de lectura, “marcant algunes estonetes per llegir, i predicant amb l’exemple”. La comprensió lectora pot treballar-se així aquests dies.
2. Pot ser una gran oportunitat per aprendre?
Tot el que s’ensenyava a les aules és impossible de traslladar a casa. Per tant, hi ha altres aprenentatges igual d’útils per a la vida, però d’una altra naturalesa i que ara es poden transmetre. Palacín es basa en estudis internacionals per afirmar que els alumnes que se saben organitzar, autogestionar-se i tenen tècniques per concentrar-se són els que, en general, tenen millors resultats acadèmics. Per tant, aquests dies poden convertir-se en una bona oportunitat per començar a posar-ho en pràctica. La secretària del Consell Superior d’Avaluació creu que també pot ser un bon moment perquè els fills s’impliquin en feines familiars: “Hi ha tota una sèrie de coses que s’han d’aprendre, i ara és un moment genial per fer-ho: fer la llista de la compra, aprendre com es renta la roba, els ingredients d’un plat… Són coses que els ensenyarà, en el futur, a ser més autònoms”.
3. Quins han de ser els horaris?
És necessari fixar una rutina “perquè els nens no visquin en un diumenge constant”, apunta la coordinadora d’educació infantil de l’escola Font Rosella, Sílvia Rabassó. Per altra banda, sobre les hores acadèmiques, cada centre educatiu té el seu tarannà, i en funció d’això marca un ritme. Tanmateix, educadors consultats recomanen no excedir les 3 hores diàries. De fet, Palacín i Pinya són reticents a fixar un temps generalitzadament, ja que cada infant té capacitats diferents i viu una realitat particular. Pinya creu que és més útil treballar per projectes i propostes setmanals. Atenent-se a això, doncs, fixa un temps absolutament orientatiu, que pot ajudar a alguns pares: a partir dels 6 o 7 anys, una hora i mitja, com a molt; entorn de 5è i 6è, dues o tres; i per a secundària, unes tres. “Han de fer tasques perquè notin el repte educatiu, l’hàbit. Però abans que quantitat, hi ha d’haver qualitat”, conclou. Si les propostes són engrescadores, dedicar-hi petites estones no serà cap problema.
4. Quin tipus d’activitats han de fer els alumnes?
Les activitats que han de proposar els centres han de poder-les fer els alumnes sense ajuda dels pares, tal com ha dictaminat Educació. També han de ser el màxim de competencials possibles. Què vol dir això? Ras i curt, exercicis que motivin els alumnes a espavilar-se: que els instin a prendre decisions, resoldre problemes, adaptar-se i generar nous plantejaments. Són coneixements que els alumnes veuen útils d’aprendre i els motiven. És positiu, a més, que siguin tasques creatives.
Des del D.S., us proposem cada edició, a la secció Zona de Jocs, exercicis per als més petits; i també altres, com escriure una carta a mà per a algun parent; preparar una obra de teatre per als pares; fer una entrevista a un avi sobre el passat i comparar què ha canviat; plantar pinyols en un test; o fer un mural temàtic.
5. Què vol dir que hi haurà “avaluació positiva”?
Això vol dir que el que es faci durant el tercer trimestre no importa? Sí, importarà. Però la nota que es posi estarà molt relacionada amb el que l’alumne ja hagi fet durant el curs. El docent també tindrà en compte tots els tipus d’aprenentatges, rics i diversos, que es puguin haver adquirit. A l’hora de qualificar, també serà responsabilitat del centre tenir present quina situació familiar viu l’alumne.
6. El meu fill pot suspendre?
Des del Departament d’Educació no s’ha volgut descartar aquesta opció –explica un dels experts- pel fet que pogués haver-hi algun cas d’alumnes que deixessin de fer totes les tasques. “Els nens que estan fent 4t de primària han de passar a 5è”, exemplifica la sabadellenca Pinya. “Els centres ja saben quins alumnes hauran de rebre suport. L’únic cas possible és que l’escola ja tingués molt clar, des d’abans del confinament, fer una retenció de curs”.
7. La comunicació amb l’escola: amb quina freqüència?
És molt important el feedback entre l’alumnat i el professor. Que hi hagi retorn quan els alumnes enviïn vídeos, correus o tasques. “Sense fiscalitzar, sinó per acompanyar el desenvolupament”, matisa Palacín. Ara bé, aquesta relació dependrà en gran part “de la cultura comunicativa que tingui el centre, ja que, si no n’ha tingut mai, no la inventarà en quatre dies”. En alguns casos, tampoc no caldrà que la comunicació amb els pares sigui personalitzada. Això anirà en funció del que consideri el mestre, segons la necessitat de les famílies i la seva situació. Hi ha casos en què és imprescindible: “Hi ha docents de centres d’alta complexitat, amb tanta vocació, que estan trucant cada dia a alguns nanos i els pregunten com els va i, sobretot, com se senten”, diu Palacín.
8. No tinc connexió a internet o ordinador. Què he de fer?
Els centres estan realitzant enquestes per saber la connexió a internet o la tinença de dispositius. Educació està negociant amb empreses per adquirir material i ha fet un estudi per saber les necessitats que hi ha. Es distribuiran recursos en funció del “nivell de complexitat”. Les famílies que en tinguin necessitat han de comunicar-ho al seu centre. Malauradament, és un procés lent.
Alumnes sense connexió ni ordinador: la bretxa digital és més profunda
9. Tornaran les classes aquest trimestre?
“Jo crec que no -opina Ismael Palacín-, ni en cas d’un escenari de desconfinament social. En el millor dels casos serà un comiat de final de curs simbòlic”. Pinya també ho considera difícil: “En una escola és molt complicat mantenir la distància social”. També evidencia que posar mascaretes a tothom no és viable. Tal com explica Educació al D.S., abans d’un possible retorn, s’haurien de netejar els centres educatius i, prèviament a l’arribada d’alumnes, hi haurien d’anar els professors per encarar les classes. Tot i això, el conseller Josep Bargalló manté “l’esperança” de reobrir escoles abans de Sant Joan.
10. Un estiu feliç?
Els nens han de tenir “un estiu feliç”. Són paraules del president Torra a Rac1, i la secretària executiva del Consell Superior d’Avaluació ho referma: “Cal retornar l’estat emocional als infants. Si no estan bé, difícilment podran aprendre”. El director de la Fundació Jaume Bofill recalca que “els cal benestar i aire lliure” i planteja que els infants tinguin “un estiu enriquit”, amb l’oportunitat de gaudir de colònies que combinin activitats esportives i educació. “Qui ha dit que aprendre estigui renyit amb la felicitat?”.
Colònies d’estiu 2018 – Fundació Pere Tarrés / MARTI FRADERA
Important! Evitar més angoixa a casa
Fins a quin grau han d’insistir els pares perquè els seus fills facin les tasques escolars? “Han de fer els deures de la manera més autònoma possible, però s’aconsella l’acompanyament, en cap cas la pressió”, argumenta Mònica Salvador, psicopedagoga de l’escola Sant Nicolau. “De fet, els deures no han de ser font de discussions.
En cas que s’hi convertissin, s’hauria de recórrer al centre”, afegeix. “És molt necessari un acompanyament emocional, sobretot als infants en procés de dol. Ja vivim una situació prou complicada i no s’ha d’afegir angoixa”, determina Salvador.
