Un dels punts més crítics que ha tingut i té el Taulí durant la pandèmia del coronavirus són els tests de detecció de la malaltia. L’hospital sabadellenc n’havia fet 10.000 del tipus PCR fins dijous 7 de maig, la qual cosa el situa per sota de la mitjana catalana i encara més de l’espanyola. Tenint en compte que el Taulí té una població de referència d’unes 400.000 persones, per cada 1.000 habitants s’han fet 25 tests. Fent la mateixa regla de tres, la mitjana catalana és de 38,39 tests, i l’espanyola de 34,51, segons les dades del Ministeri de Sanitat.
Si bé durant l’evolució de la pandèmia el Taulí ha anat augmentant la capacitat de fer tests PCR, per exemple de 120 diaris a finals de març a 200 en el mateix temps a l’abril i aquests darrers dies fins a 400 per dia, hospitals com Vall d’Hebron, Clínic o Germans Trias i Pujol han arribat a doblar o triplicar aquesta xifra, fent-ne de 900 a 1.200 diàriament, i tenint àrees de referència d’unes 430.000 a 505.000 persones; per tant, sense tenir el doble o triple de població. Aquí cal tenir en compte aspectes com que, per exemple, el 40% de les mostres que analitza l’hospital Clínic provenen dels tests als pacients que té per ser el centre de referència de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona i el 60% restant d’altres equipaments com CAPs o residències de la comarca d’Osona.
La clau i el problema: la capacitat
“Tenim les màquines que tenim i això ens dona una capacitat màxima de 400 al dia”, justificava divendres passat, 8 de maig, el director general del Taulí, Joan Martí, en conversa amb el D.S., en què remarcava que “estem treballant per incrementar la nostra capacitat”. El dirigent hospitalari defensa que “tot i així hem anat incorporant elements” i al Taulí estan pendents de rebre en els propers dies un robot per part del Departament de Salut que permetrà doblar la capacitat i analitzar fins a 800 tests PCR al dia. “No estarem al nivell del Vall d’Hebron, però tampoc som tan grans”, afegeix Martí. La cessió d’aquest robot, però, no és atzarosa, sinó que també respon al fet que es preveu que en les properes setmanes els centres d’atenció primària també facin proves PCR i la corporació sanitària n’analitzarà una part.
Anàlisi d’una test del coronavirus al Taulí / VICTÒRIA ROVIRA
Com el sabadellenc, tots els hospitals catalans rebran un d’aquests robots i, gràcies a ells, al Vall d’Hebron i al Clínic preveuen passar de 1.200 PCR al dia a 3.000; Bellvitge de 900 a 1.200; Josep Trueta de Girona de 600 a 1.000; Arnau de Vilanova de Lleida de 450 a 800 i Joan XXIII de Tarragona de 450 a 800, tal com explica La Vanguardia.
Tot i incorporar nous robots, el Taulí encara està molt per sota en el rànquing entre els tests que es fan diàriament per cada miler d’habitants i la seva població de referència. Comparat amb 7 hospitals catalans, el sabadellenc ocupa la sisena posició, només per sobre l’hospital lleidatà.
Cinc robots al Taulí
“Tot són robots, el que passa és que n’hi ha amb més capacitat i amb menys”, exposa el cap del laboratori de microbiologia del Taulí, Mateu Espasa. La corporació sanitària local té cinc robots d’anàlisi de mostres, tres propis i dos cedits per a l’ocasió per la UAB, amb els quals cadascun poden fer 12 anàlisis; 60 a la vegada. I és en aquests cinc als quals cal sumar el sisè robot que ha d’arribar L’hospital de Sabadell espera rebre un robot que li permetrà doblar la capacitat de fer tests PCR “Tenim les màquines que tenim i això ens dona una capacitat màxima de 400 proves al dia” des de Salut.
Són robots de l’empresa Opentrons que el Ministeri de Sanitat va començar a distribuir primer un per comunitat autònoma per l’elevat cost que tenen, i a Catalunya primer va anar al Clínic –hospital de referència en la lluita contra la Covid-19–, i posteriorment se’n va cedir un altre al Vall d’Hebron per la seva magnitud. “A més, a part d’això, tant Vall d’Hebron com Clínic tenen altres robots que els permeten tenir una capacitat més gran” ja de per si, explica Espasa. I afegeix que “saben que si en un gran ho venen, els petits aniran darrere i això a vegades no t’ho pots permetre”. Fonts del Taulí critiquen Salut perquè aquest suport amb un altre robot no hagi arribat abans. Consideren que si des del departament s’haguessin optimitzat més els recursos, l’hospital sabadellenc també podria fer milers de proves com fan altres centres hospitalaris.
La importància d’aquests aparells rau en el temps que estalvien al laboratori i que també redueixen el marge d’error a diferència d’una anàlisi manual.
Ara, més capacitat que necessitat
La dificultat per fer més proves diagnòstiques també ha vingut, segons Joan Martí, perquè “a ningú se li escapa que durant tot aquest període hi ha hagut carestia de reactius i de màquines”, amb un mercat primer tancat perquè les fronteres així ho estaven i després saturat per la compra massiva des d’hospitals de tots els països. Tot i així, Martí assegura que “en els darrers temps tenim més capacitat que necessitat”, a diferència del principi, que “va ser a l’inrevés, poca capacitat perquè no hi havia reactius i hi havia molta demanda”.
