Podria ser que a partir d’ara fem més sopars a cases d’amics i afegim alguns centímetres de distància, més propi de societats asiàtiques i del nord d’Europa?
Tothom dona per fet que, durant els primers mesos, el contacte físic associat al caràcter mediterrani serà molt menor. No encaixarem les mans per saludar-nos, ni tampoc farem dos petons a la galta. Serem més similars a altres cultures (ni millor, ni pitjor) on es manté més distància física?
Podria ser el cas d’algunes comunitats asiàtiques, on la mascareta ja era un attrezzo habitual abans de la pandèmia, com el cas del Japó, Corea, la Xina, etc. I més a prop, com els països del nord d’Europa. Vaja, ens tornarem una mica més nòrdics?
La islandesa Kristin Kristjánsdóttir creu que, efectivament, a altres països “la gent no es toca tant ni es besa tant com aquí”, on en general es tendeix a ser més distant. “Aquí hi ha un costum més afectuós”, afegeix. De fet, creu que precisament per aquest fet la Covid-19 es va propagar molt més ràpid a l’Estat espanyol i Itàlia. “I també per la densitat poblacional: aquí és molt densa, mentre que a Noruega o Suècia no es viu tant a pisos, sinó a cases”.
A Islàndia la gent no es toca tant ni es besa tant com aquí”
Kristjánsdóttir, que fa 18 anys que viu a Sabadell, creu que és com una forma de vida. “Aquí la gent, quan anava pel carrer, tenia més por al fet que el multessin que no pas a contagiar-se de coronavi- rus”, sosté, cosa que a altres països no hauria passat.
Hi coincideix Antònia Gutés, qui coneix bé Islàndia, ja que hi va viure, on va conèixer el seu marit –Hogni– i actualment hi resideix el seu fill. “La gent es toca menys, mobilitza menys el cos, no és tan expressiva”, diu. I quan dilluns sortim al carrer i als bars, “la gent a Sabadell s’haurà de reprimir una mica les abraçades”.
“És gent sensible”
Qui també va viure a Islàndia, als anys 70, és el periodista Josep Maria Francino, qui remarca que sí que els considera “gent sensible, de petons i abraçades”. Ara bé, afegeix que no són tan oberts com la societat catalana i mediterrània. Tanmateix, potser come cem a imitar-los en el fet de beure a cases particulars o a espais naturals a l’aire lliure.
I és que aquests dies de confinament hem après que ens ho passem bé a casa nostra. Hem cuinat més que mai i ens ha agradat provar nous plats. Per què no compartir-ho ara, convidant les amistats? A més, la crisi econòmica i les desenes de milers de persones en situació d’ERTO –i per tant de menor poder adquisitiu– potser també afavoreixen les trobades a cases, que per norma general resulten més barates. De fet, una clara explicació per no anar tant de bars serà el preu.
Tot i així, precisament la vida de bars i restaurants és una cosa que ciutadans estrangers, com el finat Michael Robinson, el periodista John Carlin i el músic James Rhodes sempre alabaven.
