Fer-la grossa en el comiat. Aquesta és la sensació que transmet Manuel Lanzarote en una entrevista en exclusiva pel Diari de Sabadell. El barceloní, que ha viscut una setmana molt especial juntament amb la seva parella Anna Sanromà amb el naixement del seu segon fill, la petita Queralt, comença a assumir que el ‘play-off’ exprés es pot convertir en el seu últim servei com a jugador arlequinat. Per això ho vol gaudir molt especialment i centrar-se només en l’objectiu de l’ascens i complir el repte que es va plantejar en el seu retorn aquest estiu després de les seves experiències a Grècia i l’Índia.
Com està anant la tornada progressiva als entrenaments? Aquesta setmana hem fet un petit pas endavant ara que ja podem treballar amb grups, però encara és molt diferent del sistema habitual al qual estàvem acostumats. Ens hem de mentalitzar que no ens estem preparant per afrontar una temporada llarga, sinó per competir bé 90 minuts que, esperem, en puguin ser 270.
Està costant adaptar-se a aquest nou escenari? Venim d’unes setmanes de molta incertesa i fins fa molt poc no teníem clar que es pogués jugar el play-off exprés. Ara ja tenim l’objectiu i ho hem de focalitzar tot en ell. Penso que físicament arribarem bé perquè durant l’aturada hem treballat a casa i ara es tracta d’agafar el ritme de competició. El factor mental serà una peça clau, perquè els partits es decidiran per petits detalls. L’equip que arribi millor preparat tindrà més possibilitats. La frescor física, qualitat en moments decisius i el cap per saber patir seran aspectes vitals.
Manuel Lanzarote es mostra optimista / Ll. Franco
En la seva presentació va dir que tornava per aconseguir fites importants. Ara hi està a prop. És un repte especial per a vostè? Sí, ho és, perquè tinc la sensació que pot ser com la meva última oportunitat d’aconseguir una cosa important. Vaig tornar al Sabadell per pujar i el vull deixar allà on el vaig trobar.
Això sona a comiat… No sé què passarà després. A mi m’agradaria continuar, però no em plantejo el futur ara mateix, només puc dir que m’encantaria veure el Sabadell al futbol professional. El meu pensament és gaudir al màxim d’aquest moment.
Ara, amb el Sabadell, es podria treure el regust amarg d’anteriors ‘play-off’. Un company seu, Mackay, li va esguerrar un ascens, oi? Doncs, sí. Jugant amb el Sant Andreu, a l’eliminatòria de campions contra la Ponferradina, vam arribar a la tanda de penals i ell va parar el decisiu. Jo vaig marcar el meu. Després vam arribar a la tercera eliminatòria i vam caure contra el Barcelona B amb un penal molt polèmic al seu camp. L’any anterior ens va eliminar l’Alcorcón.
El Sabadell es va creuar en el seu camí el 2011. Per deixar-los fora (Eibar) i després fitxar-lo. Com ho recorda? Es pot dir que vaig viure les dues cares de la moneda en poc temps. L’eliminació va ser molt dolorosa perquè penso que l’Eibar va fer dos bons partits. De fet, el Sabadell va pujar sense guanyar-ne cap. Però, d’altra banda, el Centre d’Esports em va donar l’oportunitat de debutar en el futbol professional i això mai ho podré oblidar. Van ser dos anys fantàstics que em van donar l’oportunitat de jugar a Primera.
Serà un ‘play-off’ molt atípic. El Sabadell hi va com a tercer, però dues setmanes abans hi hauria anat com a primer. No s’estiren una mica els cabells? És cert que vam ser líder moltes jornades, però no hi podem pensar. Jo era partidari d’acabar la lliga perquè hauria estat més just. No ha estat així i els 16 equips classificats hi són per mèrits propis, per estar fent una bona temporada. A mi m’és igual el rival, ja ens informarem quan se sàpiga. Només tinc al cap que s’han de guanyar tres partits per pujar.
Pot afectar la calor de Màlaga? Quan semblava que es jugaria a Múrcia també es parlava de la calor. Serà igual per a tots. Es tracta d’adaptar-se a les circumstàncies. Cinc canvis? No ho trobo ni bé ni malament. Jo penso que beneficiarà l’equip que vagi guanyant i dubto que es facin els cinc canvis en tots els partits.
Té alguna experiència de jugar a porta tancada? A Grècia, amb l’Asteras, vaig jugar un partit sense públic al camp de l’Olympiakos, clausurat per bengales. Va semblar un amistós. Per això és molt important mentalitzar-nos que estarem en un play-off en què et jugues la feina de tota la temporada.
El fet de ser eliminatòries directes no permet donar-hi gaires voltes. És millor així? En el format habitual hi havia dues setmanes per pensar en el rival i es podia jugar amb el resultat de l’anada. Ara són 90 minuts a cara o creu. Només podem centrar-nos en el primer partit.
