Uns 9.000 sabadellencs es podrien acollir a l’ingrés mínim vital, segons les estimacions de l’Ajuntament. La nova renda estatal es pot sol·licitar des d’aquesta setmana i neix amb un doble enfocament: frenar els efectes de la crisi econòmica de la Covid-19 i abordar d’una vegada el fenomen de la pobresa i l’exclusió social. S’atorgaran entre 5.538 i 12.184 euros a l’any (de 462 a 1.015 euros mensuals) per família, segons la renda i els fills a càrrec. Però, qui se’n podrà beneficiar?
Un 4% dels habitants de la ciutat podria percebre l’ajut a partir d’ara, segons el govern municipal. La xifra queda per sota de la realitat del col·lectiu de pobresa extrema de la ciutat: segons les dades de l’INE, unes 15.000 persones a la ciutat (7%) ingressen menys de 5.000 euros anuals. “A partir de les previsions del govern de l’Estat, es pot extrapolar que l’ingrés no arribarà a tothom”, assenyala el regidor d’Acció Social, Eloi Cortés. La renda tindrà un impacte directe a Sabadell, però possiblement menor al d’altres grans ciutats catalanes. Les rendes inferiors a 5.000 habitants a la ciutat representen el 7%, mentre que a l’Hospitalet del Llobregat i a Badalona la pobresa extrema afecta el 8,6% i el 8,1% de la població, respectivament. Sabadell és, de fet, la segona gran ciutat catalana amb menys població amb vulnerabilitat econòmica, només per darrere de Barcelona.
Font: INE
A la lectura a gran escala, no obstant això, falta resseguir la traça de la pobresa dins la ciutat. Hi ha zones i zones: tot i que la mitjana de ciutat és del 7%, la taxa de pobresa oscil·la entre un 1,5% fins a un 26,3%. Així es pot veure en el mapa [que ho illustra per seccions censals (illes)]. La renda ha de servir per escurçar les diferències abismals entre barris: “Ha de tenir un efecte directe sobre les zones més vulnerables, marcades per la segregació espacial”, explica José Antonio Noguera, sociòleg i professor de la UAB.
Poques certeses, molts dubtes
Malgrat que l’ingrés ja és una realitat, neix amb molts interrogants. Arribarà realment a tots els sabadellencs en situació de pobresa? Hi ha llacunes, massa per alguns economistes, com Albert Recio, especialitzat en estructura productiva i polítiques d’ocupació. Un dels defectes d’inici són els requisits per accedir a l’ingrés: es té en compte el nivell d’ingressos del 2019, quan la crisi de la Covid-19 s’ha produït enguany. “Molta gent s’ha fet pobra ara i no ho era abans”, apunta l’expert. “Es poden donar falsos positius i molts falsos negatius”, afegeix Noguera, que apunta que seguint aquest criteri, aquells que tenien feina fa un any i l’han perdut ara no tindrien accés a l’ajuda, salvant poques excepcions.
Els criteris també deixen fora part dels estrangers, perquè s’exigeix una residència legal a Espanya. I no és una mesura menor: el nivell de pobresa a la ciutat en aquest col·lectiu arriba al 22,8% (en canvi, entre els sabadellencs espanyols és del 5%). Així mateix, alguns experts assenyalen que no s’hauria d’atorgar la mateixa ajuda a qui viu en una ciutat –com Sabadell– que en un petit municipi, quan el nivell de vida i el preu dels habitatges no tenen res a veure.
Font: INE
L’enèsima incògnita fa referència a la inserció laboral, un dels objectius teòrics de la mesura. L’ingrés va condicionat a la recerca de feina, que es veu amb bons ulls des de Sabadell. “La necessitat d’inserir-se va en contra de l’argument que això és una paguita”, exposa el regidor Cortés. En aquest sentit, el govern central ha exposat que l’ajuda serà compatible amb la feina, però no ha esmentat sota quins requisits. Segons Recio, ha de ser “una ajuda complementària”: que es deixi accedir al mercat de treball per no acabar recorrent a feines en negre. I darrere de tot això, el gran enigma: servirà l’ingrés mínim per redistribuir millor la riquesa? Joan B. Casas, exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya: “Per aconseguir això, cal reformar el sistema tributari i fer una despesa més racional”, explica. “És un pegat. No se solucionarà ni de lluny el problema que vindrà”, sentencia.
