Ciutat

Les mesures de seguretat no treuen les ganes als nens d’anar als casals d’estiu

Nens al pati de l'escola la Creu Alta, en el casal de l'esplai Esparver / LLUÍS FRANCO

Un termòmetre en forma de pistola apunta els fronts dels nens, que entren a les instal·lacions amb la motxilla a l’esquena. D’un en un, de forma esglaonada segons l’edat. La temperatura de cada infant, que no pot ser superior als 37,3 graus, s’anota ordenadament en una llista. Desinfecció de mans amb gel hidroalcohòlic i mascareta, sempre que no es pugui mantenir una distància de dos metres.

Les mesures de seguretat i d’higiene marquen la quarantena de casals d’estiu de Sabadell, organitzats per escoles, esplais, clubs esportius i altres entitats. La majoria han començat les seves activitats aquesta setmana. Molts altres ho faran a partir de dilluns.

Però res no aixafa la il·lusió de tornar a veure, després de tant temps, les enyorades amistats. “M’he retrobat amb el Pol i la Sara, que feia uns tres o quatre mesos que no els veia”, celebrava el Ferran, de 10 anys, qui, des del mes de març, només ha anat a l’escola per fer un fugaç comiat de final de curs. L’excitació de les corredisses, empaitar-se, les rialles enjogassades i l’enrenou de xiscles infantils aquest mes per fi tornen a patis i instal·lacions esportives.

Publicitat

Els casals han retornat l'activitat als patis de les escoles / LLUÍS FRANCO

“Ens ha anat bé el casal d’estiu perquè a casa treballem. Però si l’hem apuntat és perquè pogués jugar. El confinament han estat massa mesos”, afirmava el pare del Ferran, abans de recollir-lo a l’escola la Creu Alta, on s’organitza l’esplai Esparver. Els nens s’han de dividir en colles de 10 i surten al pati en horaris diferents, el material ha de quedar desinfectat després de cada ús i s’ha de vigilar que durant les activitats no es toquin, enumera la Belén, coordinadora de l’esplai, entre altres mesures que fan que hi hagi “una responsabilitat extra”.

Els casals han reprès les activitats amb mesures de seguretat i d'higiene / LLUÍS FRANCO

En funció de l’edat, les mesures de seguretat són més o menys fàcils d’aplicar: “Per als petits, el recurs de tocar, el contacte d’agafar de les mans, és recurrent i més útil. Als grans, els ho pots explicar i és més fàcil que ho entenguin. Els pots dir que, si s’angoixen amb la mascareta, se separin, es ventilin i tornin”, assenyala la Sira, una altra de les monitores. “Depèn de l’edat, però amb prou imaginació i ganes et pots adaptar al que sigui”, puntualitza.

Abans que vinguin a recollir el Ferran, un dels monitors li pregunta si s’ho ha passat bé. La resposta és lacònica, però també enèrgica, i desprèn ganes de tornar: “Sí!”.

Grups reduïts, però molt ben avinguts!

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top