Ciutat

Escoles de màxima complexitat renuncien a la sisena hora lectiva

Foto d'arxiu del pati de l'escola Miquel Martí i Pol / VICTÒRIA ROVIRA

La sisena hora lectiva és un mecanisme que Educació aplica a centres de màxima complexitat, amb un alt nombre d’alumnat vulnerable per compensar possibles desequilibris en l’aprenentatge. D’aquesta manera, s’anivellen les hores amb estudiants de la concertada, que en fan 175 més a l’any. Però a causa de la reorganització que caldrà fer el curs vinent, el departament ha obert la porta a renunciar-hi de manera “excepcional”. Algunes escoles de la ciutat ho han fet.

Una d’aquestes és l’escola Tarlatana, de Can Puiggener. La directora, Anna Masip, explica que el problema principal que planteja la sisena hora lectiva és de logística, ja que el curs vinent s’han de mantenir grups estables a les aules, que hauran de conviure amb un nombre reduït de professors. En cas d’un contagi, es podria aïllar més fàcilment totes les persones que hi hagin estat en contacte. “Si fem sisena hora, no podem garantir la traçabilitat. No ens quadra, ens és impossible. Hi ha un o dos mestres que cobreixen aquestes hores, i passarien per diferents grups”, assenyala la professora. En qualsevol cas, Masip és escèptica amb la utilitat de la sisena hora: “Molts centres de màxima complexitat fa anys que diem que no té sentit”, sentencia. L’atenció dels alumnes, sosté, és limitada “després de tantes hores a l’escola”.

Tant el regidor d’Educació, Manuel Robles, com la Fundació Bofill consideren una mala notícia que s’elimini la sisena hora. “A Catalunya no tenim finançament asimètric, que consisteix a poder pagar més els que més necessitats tenen. I aquest era dels poquíssims mecanismes que teníem. La mesura significa una reculada”, considera el cap de projectes de l’entitat, Joan Cuevas.

També apunta que “l’hora cobreix activitats educatives més enllà de les lectives, a les quals l’alumnat vulnerable participa entre un 20 i un 30% menys”.

Comentaris
To Top