‘Va ser bonic mentre va durar’ o ‘molt remar per morir a la riba’. Segur que aquestes dues expressions van passar pel cap de més d’un arlequinat durant el partit davant el Barça B, la final per pujar a Segona A. Sobretot quan Monchu, un altre cop ell, va establir un injust 0-1 després d’un domini aclaparador del Sabadell i veure com l’àrbitre es feia el longuis en un penal clar a Aarón Rey.
Però el conjunt d’Hidalgo tenia un altre final per aquest play-off de pel·lícula amb un guió de màxim suspens i escenes de gran tensió. Tot va començar amb les peculiaritats d’un format exprés provocat per la pandèmia de la Covid-19. Després de molts dubtes sobre la seva disputa, el Sabadell inicia a terres andaluses una cursa plena d’obstacles de gran nivell. De fet, com a tercer classificat només optava a dues places d’ascens entre 14 aspirants. Un camí dur i llarg que va començar contra un dels filials més potents de l’estat espanyol ara mateix, l’At. Madrid B. Un gol a l’últim sospir del conjunt madrileny malbarata el bon partit arlequinat i condueix cap al primer capítol d’una agònica tanda de penals en què emergeix Ian Mackay.
El segon capítol encara guanyaria en dramatisme. Tot semblava perdut en el minut 86 amb el segon gol de la Cultural Leonesa que remuntava l’1-0 de Néstor. Però aquest Sabadell va ser capaç d’igualar i forçar una tanda de penals encara més inversemblant que l’anterior. Aquesta vegada amb un doble mortal inclòs. De nou, Mackay va capgirar una situació gairebé irreversible. Ens queda el tercer capítol de diumenge passat. Sense pròrroga i penals, però amb màxima emoció i tirant de l’èpica d’una remuntada. Aleix Coch i Néstor Querol van acaparar els focus amb els seus gols, però com deia Hidalgo, l’èxit d’aquest ascens és el vestidor sencer.
Remuntada èpica del Sabadell per tornar al futbol professional (2-1)
