[Per Manel Camps Bosser, periodista]
Es compleixen ara 50 anys des que la ciutat va acollir la primera carrera urbana de karts, aprofitant l’entorn de l’estadi de la Nova Creu Alta que feia encara no dos anys que s’havia inaugurat i que aleshores estava en procés accelerat d’urbanització. Els artífexs i promotors d’aquell esdeveniment esportiu tan singular van ser Alfred Valls, Joan Duran, Ramon Gay, Camilo Ivars, i el terrassenc Esteve Mir, pilots de ral·lis tots ells i que havien fundat el club Karting Sabadell un any abans.
La matinal kartista del 1971 va atraure un públic nombrós, que va distribuir-se per l’improvisat circuit, que transcorria per les actuals plaça d’Olímpia i avinguda dels Paraires. La prova va reunir una seixantena de pilots de tot Catalunya, entre les tres categories que s’incloïen: motors de 200 cc amb canvi, motors de 100 cc i 100 cc Sport, que en aquella època era la fórmula de promoció.
Com deixen palès les imatges del fotògraf del Diari de Sabadell d’aleshores, Pere Farran Climent, l’èxit de la iniciativa va ser rotund, malgrat la precarietat de tot plegat i que el traçat del circuit no era pas el més adequat pel pendent que tenia en un dels seus trams. Això va fer precisament que quan el club organitzador va preparar una nova edició d’aquella competició urbana, l’escenari fos un altre de més pla. En concret, el circuit es va dissenyar al costat de la Riereta (avui soterrada sota l’Eix Macià), on llavors naixia l’eixample sud de la Creu Alta. Així, el nou traçat recorria, en el sentit de les agulles d’un rellotge, els carrers de Picanyol, Filadors, Sant Isidre, Roca i novament Picanyol. Al carrer dels Filadors, per tal de reduir la velocitat dels karts i posar a prova l’habilitat dels pilots, es va construir una xicana, de manera que el traçat tenia una mica de tot i era més adequat, tant per als pilots com per al públic en general.
Finalment, sis anys més tard, i en aquest cas aprofitant els vials existents a l’entorn de l’empresa Unitat Hermètica (àrea coneguda avui com la Zona Hermètica), el club Karting Sabadell va organitzar la tercera i última cursa urbana de karts a la nostra ciutat, que també va atraure molt públic i un bon nombre d’inscrits. Amb unes exigències de seguretat creixents i cada vegada més rigoroses, sense patrocinadors, ni privats ni públics, i sense un circuit permanent que permetés reduir les despeses d’organització, les curses de karts van desaparèixer dels carrers de Sabadell el 1979.
Vist amb la perspectiva que aporta el pas del temps, s’ha de reconèixer el gran esforç que van fer els organitzadors per portar els karts a Sabadell i el mèrit que van tenir. Sorprèn que una ciutat com la nostra, amb l’afició al motor que hi ha hagut sempre i els nombrosos pilots que ha donat i dona constantment en les diferents especialitats de l’automobilisme i el motociclisme, no hagi estat mai capaç de consolidar un circuit permanent de karts com a infraestructura esportiva que servís també per a la promoció del talent jove.
