Aquest divendres bufarà 37 espelmes i si no passa res, diumenge, contra el Tenerife, Óscar Rubio complirà el seu divuitè partit consecutiu de titular sense ser substituït. Acumula més de 2.400 minuts aquesta temporada i a més de la seva feina defensiva, sigui en la línia de tres o com a carriler, hi afegeix tres gols, l’últim un golàs al Nuevo Tartiere.
Alguna fórmula per rendir a aquest gran nivell? No tinc cap fórmula màgica. Només puc dir que em prenc cada entrenament i cada partit com si fos l’últim per arribar sempre en les màximes condicions. Sóc de treballar moltíssim i també he tingut la sort de no patir lesions.
El que potser no esperava era la faceta de golejador? És més difícil per un jugador com jo, de tasques més defensives. Per això suposa una satisfacció, però ja canviava ara mateix no haver marcat a Leganés i Oviedo per la victòria de l’equip. Al final el més important sempre és el col·lectiu.
A un punt de la salvació amb 12 per disputar. Quin és el seu missatge? Tenerife, Tenerife i Tenerife. Només podem pensar en el partit de diumenge. Anar més enllà seria un error i no condueix a res. Són tres punts vitals. Sabem, això sí, que la permanència passa per la Nova Creu Alta. Les dues últimes victòries a casa van trencar la mala ratxa i ara ens hem de centrar a continuar així.
En aquestes situacions, com es fa per gestionar la pressió i l’ansietat? Nosaltres hem estat tota la temporada així. El ‘zero de quinze’ inicial gairebé ens va condemnar a viure a la zona baixa i sabíem que aquest seria el nostre hàbitat natural aquest any. Probablement estem més acostumats que altres equips i el nostre objectiu és arribar vius fins al final. Ho estem aconseguint i penso que l’equip està gestionant força bé la pressió.
Pot ajudar l’experiència de fa dues temporades, quan es va evitar el descens a Tercera Divisió a Olot? Allò va ser diferent perquè les previsions de la temporada no eren estar en aquella situació al final. Ens hi vam trobar i vam saber reaccionar a temps. De totes maneres, els jugadors que ho vam viure ho tenim molt present i ens pot servir ara mateix.
És un futbolista de mirar el calendari dels rivals directes cada setmana? Doncs no, la veritat és que no el conec de memòria ni m’agrada està pendent, perquè al final el més important és el que fem nosaltres. Si la resta falla i tu també, malament. Hem de focalitzar tota l’energia en els nostres partits i sabem que si els guanyem sortirem de la zona de descens, segur.
Guanyar el Tenerife també significaria una injecció de moral per afrontar dimecres la crucial batalla a Alcorcón, oi? Està clar que una victòria ens faria arribar molt millor al partit d’Alcorcón, però insisteixo que primer toca centrar-se en el Tenerife. No existeixen els rivals assequibles i per a mi, tots els partits són molt difícils.
Passi el que passi, es planteja continuar d’arlequinat la pròxima temporada? Són quatre anys al Sabadell i em sento a casa, molt a gust. Tornar a Segona A amb la meva edat era com un repte i estic satisfet a títol personal. Si aconseguim la permanència haurà sigut una temporada espectacular. De moment, no hem parlat res amb el club, però estic encantat del tracte rebut i m’encantaria continuar, és clar.
