Que bonic és el futbol amb gent. Després de quinze mesos s’ha jugat un partit oficial amb públic a la Nova Creu Alta. Els aficionats arlequinats no han dubtat a fer-se sentir des de les graderies i han gaudit d’un gran partit que el conjunt de Miki Lladó ha controlat en tot moment.
Ha estat un partit amb un sol color. Els juvenils del Sabadell han atropellat al CE Europa tancant una temporada magnífica. Una altra jornada magnífica de les joves promeses de l’entitat arlequinada. Un conjunt sòlid i amb gran contundència a dalt, amb una idea clara i amb un entrenador que promou constantment la millora en els seus futbolistes.
Durant els primers minuts s’han vist algunes dificultats per part del Sabadell per a sortir jugant des de la porteria defensada per Pol Tristán. Això s’ha vist reflectit a causa de la bona pressió que ha exercit l’equip visitant, però que a poc a poc ha deixat de sostenir.
En la primera transició ràpida a l’espai, Luque no ha perdonat i als 14’ el Sabadell ja s’ha avançat. Pocs minuts més tard, Morral ha posat el 2-0 des de la vora de l’àrea amb una rematada de lliure directe esplèndida. A partir d’aquí s’ha vist un domini aclaparador per part dels locals que ha reduït a l’Europa a la seva mínima expressió.
Faltant pocs instants per al descans, després d’una gran jugada de Vargas per banda dreta i el seu posterior tret a porta, Eloi Pozuelo ha trobat la pilota pràcticament en la línia i només ha hagut de tocar-la per a posar el 3-0 per a anar-nos al descans amb una golejada que ha dit tot.
Després de la represa el control per part del Centre d’Esports ha estat encara major. Miki ha fet canvis per a concloure amb la participació de gairebé tota la plantilla i donar descans als qui han acumulat més minuts durant la temporada. De totes maneres, titulars d’inici i ingressats han fet un treball magnífic proposant i donant el millor d’ells. Als 62’, l’ingressat Arnau ha sentenciat amb el 4-0 final.
D’aquesta manera, el juvenil A del Sabadell acaba una participació històrica en Divisió d’Honor. Un any per a la memòria arlequinada i la il·lusió de poder veure, qui sap si d’aquí a una mica, a alguna d’aquestes promeses en el futbol professional.
