Des de fa unes setmanes, la pandèmia de la Covid-19 està controlada com no ho estava des del juliol del 2020, fa un any i tres mesos, sortint de la primera onada. Però això no vol dir que hagi acabat i que s’hagin d’aixecar les restriccions: venen mesos d’incertesa, en què hem d’estar pendents de l’evolució de la malaltia a escala global.
L’investigador del grup de biologia computacional de la UPC (BIOCOMSC) Daniel López Codina atribueix aquesta bona situació a la vacunació, però adverteix que “la pandèmia no s’ha acabat” perquè “no ens en podrem oblidar fins que no acabi en l’àmbit mundial”. Hi coincideix el cap de Malalties Infeccioses del Taulí, Manel Cervantes, que remarca que “no estem al final del túnel, el món està ple de països amb coronavirus i per als virus les fronteres no existeixen”, tal com hem vist amb les diferents variants. Els Estats Units, Austràlia i Singapur són països on ara hi ha diversos brots de Covid, i igualment es té en compte que el ritme de vacunació és molt desigual arreu del món, especialment a l’Àfrica, on la majoria de països no superen el 5% de la població vacunada segons les dades recollides per Our World in Data.
Vacunació a la Pista Coberta d’Atletisme el juliol passat / VICTÒRIA ROVIRA
López Codina creu que a Sabadell, en la línia del que passa a Catalunya, “estem bé” perquè “la incidència de casos és baixa, disminueixen els hospitalitzats, el nombre d’ingressats a les UCI baixa ràpidament i el de morts, també”. Al Taulí, ahir dilluns només hi havia set persones ingressades a planta i dues a l’UCI per coronavirus. En l’àmbit local, durant el setembre s’han diagnosticat un 77,5% menys de casos respecte al mateix període de l’any passat, en què en van ser 1.124 i aquest darrer mes, 252. El risc de rebrot se situa ara a 26 punts, oficialment es considera baix, una situació només comparable amb mitjans de juny d’aquest any, en què pràcticament es va arribar a aquesta xifra, abans de l’esclat de la cinquena onada després de Sant Joan, i mitjans de juliol de l’any passat.
Hi haurà sisena onada?
Els experts es mostren prudents davant l’escenari que tindrem en les pròximes setmanes perquè coincideixen que hi haurà brots, però gràcies a les vacunes previsiblement quedaran esmorteïts. El percentatge de vacunació dels sabadellencs és força elevat (84,1%), la qual cosa fa pronosticar a Manel Cervantes que “estem en un bon moment, però durant els mesos d’octubre i novembre pot empitjorar. No serà un drama, però hem d’estar preparats”, bàsicament perquè amb l’arribada del fred fem més vida interior i en els espais tancats i poc ventilats és on el virus té més facilitats per propagar-se. Daniel López Codina comparteix que “podríem tenir un nou creixement, però esperem que no sigui gens comparable a les onades anteriors”.
Des de l’àmbit pediàtric, el president de la Societat Catalana de Pediatria, Valentí Pineda, indica que les escoles “són un reflex de la societat”, i és que si al carrer hi ha més contagis, es traslladen a les aules, on ara hi ha entre la meitat i un terç dels casos que hi havia en començar el curs passat.
La vacuna no evita la transmissió
Des del Taulí, el cap de Malalties Infeccioses recorda que no s’ha demostrat que un percentatge de vacunació determinat eviti la transmissió d’un virus. “L’únic virus que va desaparèixer va ser la verola després de vacunar durant 200 anys”, indica Cervantes.
Per aquest motiu, tant ell com López Codina aposten per mantenir les mesures de prevenció bàsiques durant més temps, que consisteixen en l’ús de la mascareta, la distància de seguretat d’1,5 metres, l’ús de gel hidroalcohòlic i la ventilació constant.
El que de moment queda lluny és que s’obri una nova franja de vacunació. Pineda descarta que de forma imminent es vacunin els menors de 12 anys, com ha aprovat Argentina, i ho justifica per la relació de cost-benefici que tindria fer-ho. El pediatre explica que amb el percentatge de vacunació al qual ja s’ha arribat a Espanya, inocular la vacuna als infants d’aquesta edat serviria per incrementar una immunitat de grup ja de per si prou bona, mentre que no tindria un gran benefici per als vacunats, perquè és en aquestes edats en les quals el virus és menys agressiu. En canvi, no hi ha prou estudis que indiquin quins podrien ser els efectes secundaris de vacunar-los, per la qual cosa s’opta per esperar; “no s’ha estudiat prou”, apunta Valentí Pineda. “Vacunar-los suposaria córrer riscos per un teòric benefici de la comunitat que no està demostrat”, subratlla Manel Cervantes.
Tant López Codina com Cervantes coincideixen amb el pediatre, alhora que afegeixen que també cal estudiar amb més detall si els nens són transmissors com passa amb la grip.
