El sabadellenc Fèlix Colomer és un dels documentalistes més joves que ha emès a la plataforma en streaming HBO, amb el documental de Vitals. Colomer va estudiar el grau de Cinematografia a l’ESCAC i es va especialitzar en muntatge.
/ CEDIDA
Com va començar la teva carrera?
La motivació cap al cinema neix des que era un infant. Tot i que sent sincer, quan era estudiant de l’ESCAC no m’havia especialitzat com a documentalista, sinó com a muntador. Tot va canviar quan vaig veure el documental Searching for Sugar Man. A partir d’aleshores vaig adonar-me que un documental no és quelcom avorrit, sinó que pot ser sexy. Va més enllà del que creia, ja que pot tenir una estructura de ficció, hi ha actes, un fet desencadenant i no paren de passar coses. De fet, un dels objectius que he tingut sempre és fer documentals amb estructures ficcionades.
Les plataformes en ‘streaming’ han sigut un trampolí per als teus documentals?
El món de les plataformes ha aconseguit despertar a la gent jove un interès cap als documentals, ha estat, principalment, gràcies a Netflix o HBO, les quals han incorporat el gènere del documental. Actualment, estan molt de moda i, de fet, m’atreveixo a afirmar que han vingut per quedar-se.
Quin és el tipus de documental que més et motiva?
M’agraden les històries reals, del present. El que m’agrada és que el documental no es manipuli, que no hi hagi intermediari, és a dir, sense utilitzar ni entrevistes ni veu en off. La trama del present manté l’espectador amb tensió i enganxat. Per contra, amb històries del passat has d’usar entrevistes, imatges de recurs, perquè evidentment s’ha d’explicar la història. Segons el meu parer no són tan emocionants.
Colomer revela que la visió del documental ‘Searching for Sugar Man’ el va fer entendre la potencialitat dels documentals
A ‘Shootball’ apareixes davant la càmera en diverses ocasions. Podries ser una futura cara visible de televisió?
No me’n faig a la idea, ja que normalment sempre estic darrere la càmera. Quan surto em costa molt, em qüestiono: quin percentatge de Fèlix ha de sortir? M’estic fent el graciós? Si surts al documental necessites tenir un muntador, he après que els dos rols alhora no es poden assumir; si no, et tornes boig (riu).
Suposo que el documental només tens clar la data que comences, però no et pots plantejar quan acabarà.
El rodatge és difícil de delimitar, ja que varia molt en funció del tipus de documental. Si hi ha molta acció condensada en poc espai de temps és molt ràpid; per exemple, amb Vitals vam tardar únicament dos mesos. En canvi, porto gravant un documental que el rodatge dependrà de la vida del protagonista i no sabem quan acabarà, potser d’aquí a dos o vuit anys, o més. No ho sabem.
Fèlix Colomer Vallès (1993) també és el jove que es va fer viral amb una pancarta: “Nos habéis enseñado que ser pacíficos es inutil”.
Què és el que t’agrada més de ser documentalista?
Poder tractar amb la realitat. Entres en un món desconegut del qual has d’anar prenent el control de la situació i l’has d’anar descobrint. Moltes vegades has d’improvisar perquè passen coses inesperades i això et manté viu. De fet, és la principal diferència de la ficció, que sempre està guionitzada i el marge d’improvisació és molt mínim, per això sempre dic que després de produir documentals, no podria treballar al cinema.
