El Fèlix, una pancarta i dos pals d’escombra per aguantar-la. A banda de la capacitat extraordinària del sabadellenc que protagonitza la història per executar amb èxit idees de bomber, ha quedat demostrat que no es necessita gaire més per transmetre una idea al món. Un missatge viral, impactant, reivindicatiu i dotat d’oportunisme per calar en el context actual. “Nos habéis enseñado que ser pacíficos es inútil”, deia la tela de sis metres de llargada que, aquest diumenge a Barcelona, encapçalava més d’un miler de persones a la manifestació per demanar la llibertat de Pablo Hasél i en rebuig de les actuacions policials posteriors. Un lema inspirat en les protestes de Hong Kong. Poques vegades una pancarta ha estat tan mediàtica: ha inundat telenotícies, ha aparegut a quasi totes les capçaleres nacionals i a internacionals com Der Spiegel, a més de generar desenes de milers d’interaccions a Twitter.
Fèlix Colomer Vallès (1993), documentalista que darrerament ha portat el Taulí a HBO amb Vitals, explica que va pagar gairebé 100 euros per fer la pancarta, amb la intenció de desplegar-la a les protestes d’Urquinaona del 2019. Però quan la va tenir enllestida, havia fet salat: la gresca pirotècnica d’aquells dies ja s’havia acabat. La va tornar a dur en una manifestació convocada per Òmnium i l’ANC, entitats de les quals és soci, i explica que no li van deixar desplegar i personatges com Joan Josep Nuet o Pilar Rahola el van fer fora de la convocatòria.
El sabadellenc ja havia estat a la primera de les concentracions per demanar la llibertat de Hasél, però hi havia anat acompanyat amb el seu nadó i va haver-ne de marxar quan van començar els aldarulls. Sis dies després, es va plantar sol a la manifestació de diumenge, amb la pancarta a sota el braç.
Amb el retorn dels aldarulls i les càrregues policials arran de l’empresonament del raper lleidatà, l’ocasió es tornava a presentar, immillorable. “Volia donar el mateix missatge que a Urquinaona, aleshores dirigit a la justícia, policia i als polítics espanyols, ara a la policia i als polítics catalans. L’objectiu és reivindicar l’autodefensa, perquè si actues pacíficament, et continuaran pegant i insultant”. No només ho va reivindicar, sinó que ho va voler demostrar: “Tenia la intenció de fer un experiment social, per veure si la policia carregaria contra una pancarta, contra una idea pacífica. Contra paraules que no fan mal a ningú”.
La va desplegar amb un noi palestí de 18 anys que va conèixer allà, que –explica– fa 6 anys que és aquí i “només té por als avions, ja que li recorden a les bombes que queien a casa seva”. “Un crack”, afegeix. Com que tots els mitjans van començar a fotografiar la pancarta, involuntàriament es van convertir en la capçalera de la manifestació. “Ens girem i sí, un miler de persones ens seguia. La força d’una pancarta”, escrivia diumenge en un fil de Twitter.
En diversos vídeos, Fèlix Colomer i el noi palestí apareixen palplantats davant de furgons de la policia, amb la pancarta immensa ocupant dos o tres carrils de calçada. Els Mossos d’Esquadra avancen i els arrenquen la pancarta. “Van carregar contra nosaltres”. Una altra vegada, després de recollir la pancarta atropellada pels furgons policials, van col·locar-se immòbils davant dels antiavalots. I, denuncia, van tornar a rebre molts cops de porra.
La pancarta, que durant mesos va penjar orgullosa al seu balcó de Sabadell, va quedar feta un drap. Però l’experiment social de Colomer –valora– “va sortir molt rodó”. “Vam demostrar que, de la manera més pacífica del món, també molestes, també t’hostien i també t’insulten i és on es fa efectiu el lema”.
