Publicitat
Ciutat

Els 19 herois que van fer front a la grip espanyola

La pandèmia del coronavirus no és la primera que viu Sabadell. El 1918, la grip espanyola va causar centenar de morts en una ciutat aleshores amb 36.500 habitants, res comparables amb els més de 216.520 actuals. Tractar els pacients va ser “una feina titànica” que es pot atribuir amb noms i cognoms als 19 metges sabadellencs que van atendre els pacients d’aquesta malaltia, tal com va explicar ahir dimecres l’historiador Franz Hengesbach a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach en el marc del Cicle d’Història del Vallès.

En primer pla, el ponent Franz Hengesbach, amb Rafael Luque de la Bosch i Cardellach a la dreta / VICTÒRIA ROVIRA

Hengesbach ha documentat el perfil dels encarregats de combatre la pandèmia “amb la seva experiència”, ja que d’instruments n’hi havia ben pocs. “Van ser persones amb una gran capacitat de resistència, la seva entrega professional és digne de lloar”, va assegurar l’autor de la ponència titulada Els protagonistes: els metges sabadellencs que lluitaren contra l’epidèmia de grip de 1918-1919.

Es tracta de metges que donen noms als carrers de la ciutat, persones que més enllà d’aquell moment van deixar petjada per la seva activitat mèdica, política, social o cultural. Són 19 membres del Cos Mèdic Municipal que van atendre més d’un miler de persones, parlant només d’aquesta patologia. El 25 d’octubre de 1918 n’atenien 1.089 i, dues setmanes després, la xifra va pujar a 1.285 el 10 de novembre.

Qui eren els metges?

Es tracta dels doctors Fèlix Sotorra i Massó, que va entrar al cos amb 63 anys; Josep Mir i Marcet, el primer president de l’Associació de Ciències Mèdiques del Vallès, el 1919, i metge personal de l’escriptor Joan Oliver i la seva família; Joaquim Puig i Sardà, que va combinar la seva feina en el consultori privat del carrer Creueta amb la de metge de l’Escola Pia; Feliu Vilarrubias i Viada, molt involucrat en l’àmbit sanitari sent, per exemple, metge forense, de la presó cel·lular i de la Creu Roja i els bombers. També formaven part de l’època Francesc de Paula Bedós i Arnal així com Francesc de Paula Bedós García-Ciaño, un dels impulsors de l’Assistència Sanitària. També hi havia entre els veterans Pere Parcerisa i Balsach, Dídac Isanda Pujolà i Blai Vallribera Balañá. Molts d’ells van tenir relació amb la Creu Roja de Sabadell.

Un moment de la conferència / VICTÒRIA ROVIRA

La gran quantitat de feina que tenien els metges agrupats a Cos Mèdic Municipal va fer que en aquell moment n’incorporessin més, des de 24 anys el més jove a 63 el més gran. Entre els doctors més novells, Hengesbach identifica Josep Maria Pujadas i Domingo, Josep Argemí Lacoma, Miquel Fonolleda Solà, Juan Andrés Wennberg, Ramón Moragas i Ramírez, Francesc Xavier Casajoana Roca, Emili Moragas i Ramírez, l’exalcalde Esteve Maria Relat i Corominas, Rossend Güell Armadà i Josep Sallarès i Argemí.

Publicitat
Comentaris
To Top