La pandèmia del coronavirus ha provocat més casos d’ansietat i depressió en infants i adolescents que han desencadenat més d’un centenar d’intents de suïcidi, més del doble que els que hi va haver abans de la Covid-19. També s’han doblat els trastorns de la conducta alimentària, sobretot d’anorèxia entre noies. Tot i aquesta situació i tenir més recursos econòmics, al Taulí falten professionals per atendre la demanda actual. Ho explica la cap d’àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil del Parc Taulí, Montse Pàmias.
La cap d’àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil del Parc Taulí, Montse Pàmias, a la Fundació Bosch i Cardellach / LLUÍS FRANCO
Què porta els joves a intentar suïcidar-se?
Això no és cosa de la Covid sinó prèvia. En realitat, el 90% dels casos tenen una depressió. El suïcidi no és una decisió, sinó la conseqüència d’una malaltia mental en la gran majoria dels casos. I també sabem que les persones que fan diferents intents de suïcidi tenen més risc de consumar-ne un.
Sabadell ha tingut un paper destacat en la lluita contra el suïcidi.
L’any 2007 va començar el programa de l’Aliança Europea contra la Depressió, i Sabadell va ser pilot a Europa per als adolescents: vam fer formació a les escoles sobre detecció de la depressió i un programa de seguiment de temptatives de suïcidi, de manera que quan un adolescent s’intentava suïcidar fèiem una intervenció i un seguiment concret. Arran d’això es va crear el Codi Risc Suïcidi (CRS) de Catalunya, per a infants i adults, de manera que allò que nosaltres vam començar aquí a Sabadell i a l’hospital de Sant Pau de Barcelona i es va generalitzar a tot Catalunya.
L’intent de suïcidi sempre està relacionat amb problemes de salut mental?
Fins abans de la pandèmia els intents de suïcidi eren més freqüents sobretot en noies que en nois. El suïcidi consumat és més freqüent en ells, però els intents, en elles. Abans de la pandèmia hi havia un increment de temptatives de suïcidi en noies, però a vegades no estava relacionat amb problemes de salut mental sinó de mala gestió de tipus “m’ha deixat la parella” o “he suspès uns exàmens”. Aleshores fèiem una intervenció concreta per solucionar-ho. Amb la pandèmia i l’increment d’estrès que ha suposat, el que hem vist és que els intents de suïcidi que al darrere no tenien una malaltia mental es mantenien igual, però a més han aparegut moltes depressions i ansietat que han provocat un increment del risc de suïcidi.
Quants intents de suïcidi es produeixen anualment a l’àrea del Taulí?
Cada any hi ha al voltant de 400 intents de suïcidi entre infants i adults. De nois i noies, 50-60 a l’any, amb dades del 2019. Després de la pandèmia han incrementat un 195% entre les noies, el doble dels que eren, en general a Sabadell i al conjunt de Catalunya. Consumats, un o dos depenent de la zona que mirem, si només Sabadell o tota l’àrea del Taulí.
I, en aquesta situació, falta personal?
Ens falten psiquiatres i psicòlegs clínics. Tenim tres vacants de psicòleg clínic i quatre de psiquiatre per cobrir. Disposem de més recursos econòmics del CatSalut, però no del personal. Falten professionals perquè quan es planifiquen les formacions, dels metges quan fan el MIR o els psicòlegs el PIR, hi ha poques places, està mal planificat.
Els trastorns de conducta alimentària també estan a l’ordre del dia. Quina és la situació?
La meitat d’infants i adolescents que tenim hospitalitzats a salut mental infantojuvenil tenen anorèxia. I el 90% són noies. Cada any hi ha 200 nens o adolescents que ingressen al Taulí per una patologia psiquiàtrica. D’aquests, la meitat són per trastorns de conducta alimentària, de manera que són un centenar de persones després de la pandèmia, mentre que abans n’eren entre 50 i 60.
L’hospital està saturat en l’atenció psiquiàtrica infantil i juvenil?
Estem saturats però som molt eficients i per ingressar no hi ha llista d’espera. Sí que és veritat que hem d’ingressar les coses greus i les altres les hem de tractar a la comunitat. L’hospital no està col·lapsat, ingressem les coses greus, però necessitem que els agents comunitaris, l’atenció primària, les escoles, els serveis socials, etc., ens ajudin amb el benestar emocional, perquè si no, nosaltres no ho podem fer sols.
Un llibre per acompanyar els joves
Educar en tiempos difíciles (Ilus Books, 2021) és un llibre escrit pel coordinador de Psicoteràpies Infantojuvenil del Parc Taulí, Joaquim Puntí, en què dona eines a famílies, educadors i personal sanitari per ajudar-los a acompanyar els infants i adolescents en aquesta època pandèmica.
Portada d”Educar en tiempos difíciles’, de Joaquim Puntí / CEDIDA
