Després d’un llarg període endinsat en una profunda crisi institucional, el CD Llano ha fet reviure el futbol al barri. Amb 62 anys d’història, és el club més antic del futbol territorial local. Ha estat testimoni de milers de petites i grans històries, un club tradicional, típic, de barri. Però la mala fortuna, les crisis econòmiques i la decadència del futbol base l’havien acostat a l’abisme.
Ara torna a veure la llum gràcies a la feina d’una directiva que encapçala el president Raúl Raya Carmona, un enamorat del futbol de barri i el seu Llano. “Quan era petit recordo que anàvem al camp antic i allò era una festa els caps de setmana que s’organitzava per poder veure el Club Deportivo Llano. El dia de la presentació, dos ancians es van posar a plorar i em van felicitar per la nostra feina. Va ser molt emocionant. Coses així et fan sentir orgullós d’aquest grup de persones que portem el club. Estic convençut que tirarem endavant i tornarem al lloc que ens pertoca”, explica.
El director esportiu, Raúl Rodríguez Raya, és peça clau en la reconstrucció del club. “Veure que només tenia un equip amateur -recorda- em feia molt de mal. El meu avi és el soci número 2 del club i no podia permetre que desaparegués. Vaig tornar per començar de zero i amb el suport de bona gent, amb ambició i ganes de treballar, estem assolint els objectius. Hem recuperat el futbol base i ara tenim onze equips, dels quals cinc són femenins. Ha estat dur, però n’estem satisfets”.
El primer equip milita a Tercera Catalana, en el grup 14 juntament amb els altres representants sabadellencs. Hi ha estat a prop diverses vegades, però mai ha celebrat un ascens a la categoria superior. “Tenim un grup més assequible respecte a anys anteriors. L’objectiu és la permanència, però volem ser ambiciosos i no renunciem a res”, afegeix.
El vicepresident José Rodríguez Cortés completa el trident directiu i té molt clar quines són les bases de l’entitat i els seus objectius. “Volem que la gent del barri de Can Puiggener pugui integrar-se al club, no només per jugar a futbol sinó per socialitzar. La nostra feina és ajudar en l’educació dels nens i nenes i trobar la implicació de les famílies”, subratlla.
Les seves lamentacions se centren en l’escàs suport econòmic. “Només comptem amb la col·laboració dels pares, loteries i el que podem. No hem rebut ajudes de cap institució”. Tenen motius per sentir-se’n orgullosos.
